Actualitzacions recents Pàgina 2 Toggle Comment Threads | Tecles de drecera

  • LujánSt 9:40 pm on March 8, 2014 Enllaç permanent | Respon  

    Crec que puc dir que la meva vida ha sigut molt interessant fins ara. He passat bastant temps estudiant la literatura, però també he tingut altres aficions i he conegut persones molt, molt interessants! Com que he viscut a Espanya i ara als Estats Units (sóc argentina), he tingut l’oportunitat de conèixer persones de molts llocs, però les meves preferides ara són els catalans 😉

    He fet moltes coses. He treballat de professora però també de fotògrafa, i així he conegut moltes persones, algunes fins i tot famoses! He tingut una banda de música rock, i hem tocat moltes vegades! Quant a l’amor, m’he enamorat moltes vegades també, la ultima sent del  Mauri i ens vam casar fa 7 anys! Com que sóc molt curiosa, he estudiat moltes coses. M’agradaria  moltíssim vam aprendre’n més! Per exemple, he après l´italià,  l´alemany , el rus i ara el català. Crec que he tingut una vida bona, oi? I tu? Quines coses han sigut les més interessants? Has conegut algú famós ? Has viatjat? On?

    En el futur, aniré a Houston i acabaré la meva tesis allà. Tindrem una casa amb el Mauri – el meu marit – i treballarem molt per pagar la hipoteca. Crec que treballaré per a alguna Universitat i el Mauri treballarà per a alguna companyia. Però no tot serà avorrit! També viatjarem molt i anirem a molts concerts. Els concerts són molt barats, i els trobo molt excitants! No sé si tindrem fills, però tindrem un gat! I tu? Què vols fer en el futur? Tens plans? Faràs moltes coses? Quines?

     

     
    • Mª José 9:16 pm on Març 9, 2014 Enllaç permanent | Respon

      Hola
      La meva vida va ser fins ara bastant tranquil•la.
      Sempre he viscut a Barcelona. Però he viatjat per Espanya bastant.
      Vaig estar a Andalusia, Aragó, País Vasco, Galicia, Astúries i al centre, Madrid, Toledo, Àvila, Segovia, entre altres llocs.
      També he visitat Itàlia, París, i alguns altres llocs de França, Londres, Egipte, Túnez, Romania, Portugal i Rússia de vacances.
      Vaig conèixer persones molt agradables i visitar museus interesants.
      M’agrada molt viatjar encara que tant sol de vacances per què als quinze dies màxim ja estic enyorant Barcelona.
      Aquest any espero anar de vacances a visitar la resta de Itàlia que em falta per conèixer.
      Estic treballant però m’agradaria trobar una feina millor remunerada i que tractés més dels temes que he estudiat a la universitat.
      Suposo que la crisis ha de acabar en algun moment, i acabarem amb l’atur que hi ha en aquest moments.
      Espero poder anar algun dia a visitar América, crec que un continent que té moltíssimes coses interesants per visitar.

      Mª José

  • josephine262 9:26 pm on March 8, 2014 Enllaç permanent | Respon
    Tags:   

    Hola meus amics!

    Fins ara a la meva vida, l’activitat més important que he fet ha sigut graduar-me de la meva universitat, Knox College. Hi vaig estudiar l’espanyol, el francès i la filosofia. Em va agradar molt la meva universitat perquè les etudiants i els professors eren macos. Mentre que la meva gradiació era molt interessant per a mi, penso que la activitat més interessant que he ha sigut estudiar a l’estranger. Vaig viure a Europa durant el meu tercer any de universitat. Primer, vaig viure a França. Vaig viure amb una família francesa. Després d’un semestre a França (i molts “baguettes”), vaig anar a Barcelona, Espanya. Vaig estudiar a la Universitat de Barcelona i vaig viureal costat de Parc Güell. M’agrada moltissim Parc Güell perquè el trobo es molt estrany i bonic.

    I tu? Quines són les activitats més interessants o importants que has fet? Has viatjat als Estats Units? Has après alguna llengua nova? T’has casat? Has tingut fills?

    La meva vida no serà molt interessant d’aquí a cinc anys perque seré aquí a la Universitat d’Illinois encara. Si sóc afortunada, m’acceptaran al programa de PhD. Penso que la meva vida en 10 anys serà més interessant. Tindré un marit i una família. No sé si tindré molts fills o només un. Només déu ho sap! Potser viurem a Espanya. Treballaréen alguna universitat, tant me fa.

    La meva vida en vint anys serà encara més interessant. Treballaré com a professora i numerària!! Quan sigui profesora numerària, tindré més temps per viatjar amb la meva família. Viatjarem a Amèrica del Sud. Vull visitar Macchu Picchu, Perú i Buenos Aires, Argentina. Viatjarem a la Xina, tembé. La meva tia i oncle viuran a Xanghai, Xina. Vull visitar la Gran Paret de Xina amb ells.
    I tu? Com serà la teva vida d’aquí a cinc o deu o vint anys?

    Que vagi molt bé!

     
  • edifilip 4:39 am on March 8, 2014 Enllaç permanent | Respon  

    Hola!
    Fins ara, he fet moltes coses diferents. Això és bo, però també és un problema.

    Després de la universitat, vaig treballar en un editorial de llibres de medicina veterinària. Va ser molt avorrit. Aleshores vaig decidir fer un màster en literatura castellana. Vaig llegir masses llibres del segle XIX, i també va ser molt avorrit. Llavors vaig decidir estudiar l’escriptura, perquè m’agrada molt. El mestratge en escriptura va ser molt divertit i interessant. Desafortunadament, no vaig trobar una feina ensenyant l’escriptura. Per això, vaig ensenyar classes de castellà a l’escola secundària per alguns anys. Ensenyar no és gaire avorrit, però treballar amb nens és molt difícil. Vaig decidir fer un doctorat en literatura castellana perquè vull ensenyar en alguna universitat. Ara tinc problemes perquè he fet moltes coses a la meva vida, però no sóc especialista en res. Aquest any, he llegit i après més sobre Catalunya, i he decidit estudiar el català. No és fàcil, però m’agrada.

    En el futur, acabaré el doctorat (si déu vol) i trobaré una feina (si déu vol) en una universitat. Parlaré millor el català, i em casaré amb el meu xicot, Ted. Tindrem un fill o un gos. Si és un gos, prefereixo un “standard poodle” (és un gos molt gran i pelut).

     
  • teresagreppi 9:36 pm on March 7, 2014 Enllaç permanent | Respon  

    Durant la meva vida de vint-i-cinc anys més o menys feliços, les activitats més interessants i per tant les més importants han sigut les que m’han donat oportunitats de conèixer-me millor i sobretot de formar les relacions que m’han influït de manera més significativa. Per això, aquestes activitats que han tingut un paper significant avui són jugar esports competitius, específicament el softbol, que un esport molt semblant però encara molt distint que el beisbol jugat als Estats-Units, i viatjar per aprendre un altre idioma.

    Sempre he sigut molta competitiva: participava tant en concursos de lletrejar i de coneixements dels estudis d’anglès com en competicions del bàsquet, l’esgrima, el futbol, i el voleibol, però vaig jugar al softbol des de vuit anys fins els vint-i-dos. És a dir que jugava als tots els nivells de competència, fins i tot jugant amb l’equip de la meva universitat on vaig fer la meva llicenciatura a Texas. Mai no vaig guanyar cap campionat de la NCAA (però el meu equip de quan tenia catorze anys va guanyar un campionat nacional!), però vaig aprendre com comportar-me amb professionalisme i com mantenir la meva tranquil•litat en condicions adverses. No obstant això, per a mi, el benefici més útil que he tret ha sigut aprendre com relacionar-me amb gent diferent que jo de manera apropiada en una varietat de situatcions.

    L’altra activitat que m’ha impactat moltíssim ha sigut estudiar els idiomes i la cultura a través de viatjar. Com que he tingut, i segueixo tenint, família a Espanya, he passat la majoria de la meva vida escolar treballant per convertir-me en una persona que parla el castellà amb facilitat. Després de realitzar (més o menys) aquesta meta fa quatre anys, vaig decidir que en el futur, els meus fills (si en tindré) parlaran al menys dues llengües perquè aprofitaran del meus estudis, la meva professió (seré professora universitària de la literatura peninsular), i de la meva família que viurà a València. Clar, serà difícil que els meus fills puguin viatjar amb mi durant els estius i que també juguin als esports competitius, però com que estic parlant del futur, ningú sap el que podrà ser possible! Pensant en com pensava fa cinc anys que la meva vida seria avui fa cinc anys, no imaginava mai que estaria fent un doctorat ni tampoc que viuria a Illinois, i no obstant això, aquí sóc! Han canviat molt les vostres visions de la vida des de fa cinc anys (o més) fins avui?

     
  • raegantiggelaar 12:47 pm on March 7, 2014 Enllaç permanent | Respon  

    Hola, jo sóc la Raegan. I tu, com et dius?
    Fins ara a la meva vida, he fet moltes coses. M’agrada viatjar molt. I a tu, t’agrada viatjar? He viatjat a molts països. He viatjat a Espanya, Mèxic, Hondures, Canadà, Costa Rica, Finlàndia, Suècia, Rừssia, Estònia i Dinamarca. I tu, on has viatjat? Tens un viatge favorit? El meu ha sigut quan vaig viatjar a Espanya per dues setmanes. Així vull estudiar a España en el futur. He estudiat el castallà per sis anys. Ara mateix estic estudiant el català també! Quantes llengües has estudiat? I quina llengua t’agrada més?
    En el futur la meva vida será molt diferent. L’any que ve estudiaré a Barcelona per tot un any! Estudiaràs a l’extranger en el futur? També, en dos anys em graduaré de la Universitat d’Illinois. On vas anar a l’escola? O on estàs estudiant ara? Després, seguranent faré un posgrau. Molt en el futur tindré una família. La meva família i jo viurem a una casa molt gran. Penso que viurem als Estats Units però es posible que viurem al extranger (possiblement Espanya). I tu, tens una família? O vols tenir una família en el futur? Saps on viuràs en el futur? A mi, m’agradaria una família molt gran amb tres fills. I tu, t’agradaria una família molt gran, o prefereixes una família més petita?
    No estic del tot segura de què treballaré, però parlaré moltes llengües a la meva feina. En el futur estudiaré més llengües. Estudiaré el francès i l’italià. Estudiaràs altres llengües en el futur? Quinas estudiaràs? També, d’aquía a 10 anys viatjaré a (Franca i Itàlia) per practicar les seves llengües. En el futur viatjaré a tot el món amb la meva família. Vull fer totes aquestes coses en el futur. I tu, de què faràs en el futur, o ja tens feina?
    Escriu-me sobre el teu futur!
    -Raegan

     
  • diazmuno 2:24 am on March 7, 2014 Enllaç permanent | Respon  

    Durant tota la meva vida, he viatjat. He visitat Espanya, Grècia, Mèxic, Turquia i molts estats dels Estats Units. La meva llengua natal és el castellà, però he estudiat l’anglès, el francès, el japonès i clar, el catalá. Bé, només parlo lnglès i el catalá amb una miqueta de francès. M’he enamorat. Em vaig enamorar de la música, específicament amb la bateria. L’he tocat durant dotze anys i es un passatemps que faré per a vida. He sortit a la televisió només una vegada. Va ser quan era petit. Vaig sortir amb dos gossets molt tendres. Crec que era un anunci per a un centre comercial. No m’he casat mai per l’esglèsia, però quan era nen, la meva escola va tenir una “kermés” on els alumnes es podien casar! Així doncs, em vaig casar amb una nena molt maca. No vull casar-me fins tenir trente anys. He guanyat partits i competicions, però n’he perdut moltes més.
    Espero que la meva vida surti com me l’imagino:
    Tindré una família amb dos fills, una nena i un nen. Viuré a California o Europa, no sé on m’agradaria més. Treballaré de disenyador gràfic per a un equip professional o una agència de diseny.

     
  • LujánSt 10:38 pm on February 19, 2014 Enllaç permanent | Respon  

    Hola! Em dic Luján i sóc de l’Argentina, però ara fa cinc anys que visc a Champaign-Urbana. Tinc 33 anys i faig  d’estudianta a la Universitat d’ Illinois.  Illinois és un estat al mig oest dels Estats Units i és lluny de l’oceà. Així, el temps a Champaign-Urbana canvia molt! Com és el temps on vius? Aquí a l’hivern, fa temperatures molt baixes i neva, i a l’estiu fa calor intensa. Personalment, m’estimo més l’hivern – encara que la tardor és molt maca també – , perquè m’agrada moltíssim la neu.  Aquest hivern hem tingut temperatures molt baixes i molta neu. A les persones en general no els agrada el fred, però a mi sí! Quan fa fred, m’agrada anar als cafès, llegir i també passejar i fer fotos! Crec que tinc més de 1000 fotos de la neu!! Cada vegada que neva, no agafo el bus sinó vaig caminant a la Universitat i fent fotos. Són els meus dies favorits! La neu també fa que tot em sembli una mica més silenciós. La trobo molt relaxant! Quan fa xafogor, prefereixo quedar-me a casa. La calor no m’agrada gens ni mica! La trobo insuportable. Els meus amics sempre van a la platja però jo prefereixo llegir a la meva casa, sota el ventilador, si puc . A la nit, i si fa més fred, sí que m’agrada sortir amb els meus amics o quedar per fer una copa.  I a tu? Què t’agrada més? Què prefereixes, el fred o la calor? Quin et sembla més divertit? Quan fas més activitats?

     
    • TXABI 10:01 am on febrer 20, 2014 Enllaç permanent | Respon

      Josie, Teresa, Eduardo, Emily, Reagan…. i Luján.
      Us escric el mateix correu a tots 6, intentant contestar-vos algunes particularitats que heu destacat en els vostres correus, apart del temps.
      Perquè està clar que “els deures que us han posat per avui” van sobre climatologia.
      Us diré que soc català, visc a Barcelona i tinc 56 anys. Crec recordar que aquest és el tercer o quart correu que rebo d’alguns de vosaltres. I torno a dir-vos que estic molt agraït de que esteu fent l’esforç, des de tant lluny, per aprendre i practicar la meva llengua (cosa que, per exemple, no fan ni els propis espanyols de fora de Catalunya).
      Barcelona, ciutat mediterrània per excel•lència. Mai ni molt fred, ni molta calor. Primavera, d’uns 17-20 graus (tot i que pot arribar a 25); estiu 19-27 graus,tot i que podem arribar a 32-35 i amb xafogor, això sí (estem vorejant el mar); tardor gaire bé com primavera i al hivern no baixem de 5 graus mai, i acostuma a ser curt. Climatològicament, és una ciutat ideal per viure-hi; jo no la canvio per cap. No plou gaire bé mai. A nivell personal, porto molt millor la primavera i la tardor que l’estiu i el hivern.
      Sitges, lloc idíl•lic per estar-hi, per viure-hi. Té una espècie de micro-clima especial: pots sortir de Barcelona, plovent i amb fred i recórrer els poc més de 35 quilòmetres que les separen i poder estar al sol, en una terrassa, fent una cervesa amb amics. A més a més, hi ha molts racons modernistes i el seu casc antic és preciós.
      Jo vaig en moto (una Triumph Speed-Master, de 900 cc) que, com que aquí no plou gaire bé mai (10-15 dies l’any?) és el meu mitjà de transport habitual (Barcelona està repleta de motos, petites, mitjanes i de gran cilindrada: gràcies a elles, la ciutat no és un caos de trànsit).
      A nivell esportiu, soc corredor (runner); però un “runner d’última hora”, doncs vaig començar a córrer quan tenia 51 anys (la meva primera cursa de 10 quilòmetres); d’això ja en fa gaire bé 6 anys i des d’aleshores he participat en 94 curses, entre Maratons, Mitges Maratons i curses de 10 quilòmetres. Aquest mes de febrer, sense anar més lluny, ja he corregut dues mitges maratons, i el proper diumenge correré “la Maratest”, una prova de 30 quilòmetres que serveix de “test” per a tots aquells runners que el proper dia 16 de març volen córrer la Marató de Barcelona (jo encara m’ho estic pensant: depenent de cóm em vagi diumenge, correré la Marató de la meva ciutat o no). Si voleu, podeu navegar pel meu blog (està escrit en català, i és -bàsicament- de temes meus de runner -curses i entrenaments- i del Barça !);l’adreça del blog és http://speedy-txabi.blogspot.com . I és que, a nivell futbol, soc del millor equip del món: el F.C.Barcelona, el mundialment conegut com a “Barça” (ahir, a la Champions League vàrem guanyar 0-2 al camp del Manchester City), on hi juga el millor futbolista que mai hi ha hagut en tot el món: en Lionel Messi.
      Ja vaig fer el mateix oferiment en les vostres darreres comunicacions: les meves filles ja fa un temps que s’han independitzat i “han deixat el niu”. Per tant, si algú de vosaltres “vol creuar l’Atlàntic” i aterrar una temporada a Barcelona, la meva casa és vostre: estarem encantats d’acollir-vos.
      Repeteixo el meu agraïment per l’esforç que esteu fent per aprendre la meva llengua.
      Tu, Luján, has estat la última en enviar el correu dels 6, però, com a bona argentina, ha estat el més llarg…
      Txabi

    • LujánSt 2:18 pm on febrer 20, 2014 Enllaç permanent | Respon

      jajajaja gràcies, Txabi, per la teva resposta! 🙂

    • Mª José 9:04 pm on febrer 20, 2014 Enllaç permanent | Respon

      Hola
      Em dic Mª José. Sóc de Barcelona que és un ciutat d’ Espanya.
      Visc a Sant Boi, un poble que està al costat de Barcelona.
      Tinc bastant més anys que tu. Jo en tinc 51 anys, però els porto molt bé eh!!!
      El fred no m’agrada gens ni mica. Encara que aquí no neva mai, perquè estem al nivell del mar.
      Penso que no m’agradaria el clima d’Illinois.
      Jo també vaig quan fa fred vaig al bar o a passejar al migdia que fa mitjó temps.
      Però quan fa un temps desagradable em quedo a casa i llegeixo un llibre, veig una peli o escolto música.
      Aquí tenim un clima molt humit i per tant a l’estiu hi ha molta xafogor.
      A l’estiu, si fa bon dia, el que faig és anar a qualsevol platja que estigui a prop de Sant Boi, o passar el dia a la muntanya.
      M’agrada molt la natura.
      Està molt bé la fotografia, a mi també m’encanta fer fotos.

  • teresagreppi 5:19 pm on February 19, 2014 Enllaç permanent | Respon  

    Hola de nou a tothom! Encara sóc la Teresa. Sóc d´un poble molt a prop de Xicago, però ara visc a Urbana, Illinois, a prop de la Universidad d’Illinois. Tinc vint-i-cinc anys. El clima ara de Urbana-Champaign és horrorós. No m´agrada gens ni mica quan neva ni tampoc quan fa molt vent i la majoria d’aquests dies ha fet ambdós. No obstant això, és molt important entendre que el temps aquí no sempre és horrible. Plou freqüentment durant la primavera i per algunes setmanes al principi de l´estiu. Durant l’estiu fa calor, fins i tot fa humitat i xafagor alguns anys. No m’agrada gaire la xafogor però la trobo moltíssim més agradable que el fred. És a dir que prefereixo suar que no tremolar de fred. La tardor sempre comença fent calor i acaba fent fred i vent de nou. Quan fa fred, solament tinc ganes de menjar i dormir en casa meva. Al contrari, quan fa calor i hi ha sol, em sembla bona idea treballar per poder sortir més tard. Sempre m´agrada força fer ioga sense considerar el temps. En canvi, quan vull córrer, m’estimo més fer-ho dins del bosc fora del meu apartament, però ho faig a dintre del gimnàs durant els mesos de l’hivern. El vostre temps a Catalunya canvia tan fortament entre una estació i altre, com aquí?

     
    • Txabi 7:24 pm on febrer 19, 2014 Enllaç permanent | Respon

      Josie, Teresa, Eduardo, Emily i Reagan….
      Us escric el mateix correu a tots 5, intentant contestar-vos algunes particularitats que heu destacat en els vostres correus, apart del temps.
      Perquè està clar que “els deures que us han posat per avui” van sobre climatologia.
      Us diré que soc català, visc a Barcelona i tinc 56 anys. Crec recordar que aquest és el tercer o quart correu que rebo d’alguns de vosaltres. I torno a dir-vos que estic molt agraït de que esteu fent l’esforç, des de tant lluny, per aprendre i practicar la meva llengua (cosa que, per exemple, no fan ni els propis espanyols de fora de Catalunya).
      Barcelona, ciutat mediterrània per excel•lència. Mai ni molt fred, ni molta calor. Primavera, d’uns 17-20 graus (tot i que pot arribar a 25); estiu 19-27 graus,tot i que podem arribar a 32-35 i amb xafogor, això sí (estem vorejant el mar); tardor gaire bé com primavera i al hivern no baixem de 5 graus mai, i acostuma a ser curt. Climatològicament, és una ciutat ideal per viure-hi; jo no la canvio per cap. No plou gaire bé mai. A nivell personal, porto molt millor la primavera i la tardor que l’estiu i el hivern.
      Sitges, lloc idíl•lic per estar-hi, per viure-hi. Té una espècie de micro-clima especial: pots sortir de Barcelona, plovent i amb fred i recórrer els poc més de 35 quilòmetres que les separen i poder estar al sol, en una terrassa, fent una cervesa amb amics. A més a més, hi ha molts racons modernistes i el seu casc antic és preciós.
      Jo vaig en moto (una Triumph Speed-Master, de 900 cc) que, com que aquí no plou gaire bé mai (10-15 dies l’any?) és el meu mitjà de transport habitual (Barcelona està repleta de motos, petites, mitjanes i de gran cilindrada: gràcies a elles, la ciutat no és un caos de trànsit).
      A nivell esportiu, soc corredor (runner); però un “runner d’última hora”, doncs vaig començar a córrer quan tenia 51 anys (la meva primera cursa de 10 quilòmetres); d’això ja en fa gaire bé 6 anys i des d’aleshores he participat en 94 curses, entre Maratons, Mitges Maratons i curses de 10 quilòmetres. Aquest mes de febrer, sense anar més lluny, ja he corregut dues mitges maratons, i el proper diumenge correré “la Maratest”, una prova de 30 quilòmetres que serveix de “test” per a tots aquells runners que el proper dia 16 de març volen córrer la Marató de Barcelona (jo encara m’ho estic pensant: depenent de cóm em vagi diumenge, correré la Marató de la meva ciutat o no). Si voleu, podeu navegar pel meu blog (està escrit en català, i és -bàsicament- de temes meus de runner -curses i entrenaments- i del Barça !);l’adreça del blog és http://speedy-txabi.blogspot.com . I és que, a nivell futbol, soc del millor equip del món: el F.C.Barcelona, el mundialment conegut com a “Barça” (ahir, a la Champions League vàrem guanyar 0-2 al camp del Manchester City), on hi juga el millor futbolista que mai hi ha hagut en tot el món: en Lionel Messi.
      Ja vaig fer el mateix oferiment en les vostres darreres comunicacions: les meves filles ja fa un temps que s’han independitzat i “han deixat el niu”. Per tant, si algú de vosaltres “vol creuar l’Atlàntic” i aterrar una temporada a Barcelona, la meva casa és vostre: estarem encantats d’acollir-vos.
      Repeteixo el meu agraïment per l’esforç que esteu fent per aprendre la meva llengua.
      Txabi

    • Mª José 9:09 pm on febrer 20, 2014 Enllaç permanent | Respon

      Hola
      Em dic Mª José. Sóc de Barcelona que és un ciutat d’ Espanya.
      Visc a Sant Boi, un poble que està al costat de Barcelona.
      Tinc bastant més anys que tu. Jo en tinc 51 anys, però els porto molt bé eh!!!
      El fred no m’agrada gens ni mica. Encara que aquí no neva mai, perquè estem al nivell del mar.
      Penso que no m’agradaria el clima d’Illinois.
      Jo també vaig quan fa fred vaig al bar o a passejar al migdia que fa mitjó temps.
      Però quan fa un temps desagradable em quedo a casa i llegeixo un llibre, veig una peli o escolto música.
      Aquí tenim un clima molt humit i per tant a l’estiu hi ha molta xafogor.
      A l’estiu, si fa bon dia, el que faig és anar a qualsevol platja que estigui a prop de Sant Boi, o passar el dia a la muntanya.
      M’agrada molt la natura.
      El canvi de l’hivern a l’estiu és molt brusc. No hi ha pràcticament primavera o tardor.
      Però ja estem acostumats.

  • raegantiggelaar 4:14 pm on February 19, 2014 Enllaç permanent | Respon  

    Hola, jo sóc la Raegan. I tu, com et dius? Sóc de DeKalb però visc a Champaign, Illinois. D’on ets, i on vius? M’agrada Champaign perquè és molt divertida i tranquil•la. T’agrada la ciutat on vius? Quants anys tens? Jo en tinc dinou. Ara mateix fa molt fred a Champaign-Urbana i neva molt. Però, durant la primavera, fa més calor. Durant l’estiu fa molta calor i a vegades fa humitat i fa xafogor! No m’agrada quan fa xafogor o quan fa molt fred. Prefereixo la primavera amb totes les pluges. Com és el clima de la teva ciutat? Són molt diferents l’estiu i l’hivern? Prefereixes quan fa calor o quan fa molt fred? Per què? Quan fa fred, no m’agrada sortir amb els meus amics. Prefereixo llegir o mirar la televisió a la meva casa. I tu, què t’agrada fer en el teu temps lliure quan fa fred? Quan fa calor m’agrada anar a la platja. També, moltes vegades, quan fa llamps i trons estudio per a la escola però, m’estimo més mirar les pel•lícules de terror. I a tu, t’agraden les pel•lícules de terror, o prefereixes estudiar? Què t’agrada fer més quan fa calor: jugar a un partit de futbol, o jugar a un partit de tennis? A mí m’agrada més jugar al tennis. Malgrat que m’agrada jugar al tennis, en general prefereixo anar a la platja. No m’agrada gaire jugar futbol . I a tu, a què t’agrada jugar més?

     
    • Meri 4:19 pm on febrer 19, 2014 Enllaç permanent | Respon

      Hola Raegan, jo sóc la Meri i visc a Anglaterra on com deus saber fa un temps horrorós. A mi tampoc m’agrada quan fa molt de fred però el que odio és la pluja i aquí plou gairebé tots els dies. No he jugat mai a futbol tot i que és l’esport més popular del meu país, però jugo a roller derby, un esport sobre patins d’origen americà, el coneixes?

    • Concepcio 5:04 pm on febrer 19, 2014 Enllaç permanent | Respon

      Hola Raegan, jo hem dic Concepció, i tinc 56 anys. Soc Biòleg, treballo en el sector de la restauració i càtering, tinc la sort de que a Barcelona tenim molt de turisme i el restaurants i càtering no patim tant la crisi, soc responsable de seguretat alimentària, o sigui que tots els restaurants del grup pel que treballo compleixin amb les normes de higiene.
      Jo vaig néixer a Ripoll, un poble de muntanya,a la zona dels Pirineus i visc a Vilassar de mar, on des de casa veig la mar mediterrània, per tant soc molt privilegiada ja que gaudeixo de dos territoris i dos climes ven diferents
      Si estic a la muntanya m’agrada molt caminar, i segons l’època del any caçar bolets, o collir mores, o maduixes, o només llenya per fer foc. Al estiu m’agrada molt, molt, nedar al riu.
      Si estem a mar, passejar, veure les onades, xerrar amb els amics, i nedar. L’aigua m’agrada molt.
      Com pots comprendre ja no tinc edat per jugar a futbol, però de joveneta si que ho feia, de fet suposo que vaig formar part de la primera generació de noies futbolistes, també basquet, a mi m’agraden tots els esports, ara procuro nedar dos o tres cops per setmana.

    • Txabi 7:27 pm on febrer 19, 2014 Enllaç permanent | Respon

      Josie, Teresa, Eduardo, Emily i Reagan….
      Us escric el mateix correu a tots 5, intentant contestar-vos algunes particularitats que heu destacat en els vostres correus, apart del temps.
      Perquè està clar que “els deures que us han posat per avui” van sobre climatologia.
      Us diré que soc català, visc a Barcelona i tinc 56 anys. Crec recordar que aquest és el tercer o quart correu que rebo d’alguns de vosaltres. I torno a dir-vos que estic molt agraït de que esteu fent l’esforç, des de tant lluny, per aprendre i practicar la meva llengua (cosa que, per exemple, no fan ni els propis espanyols de fora de Catalunya).
      Barcelona, ciutat mediterrània per excel•lència. Mai ni molt fred, ni molta calor. Primavera, d’uns 17-20 graus (tot i que pot arribar a 25); estiu 19-27 graus,tot i que podem arribar a 32-35 i amb xafogor, això sí (estem vorejant el mar); tardor gaire bé com primavera i al hivern no baixem de 5 graus mai, i acostuma a ser curt. Climatològicament, és una ciutat ideal per viure-hi; jo no la canvio per cap. No plou gaire bé mai. A nivell personal, porto molt millor la primavera i la tardor que l’estiu i el hivern.
      Sitges, lloc idíl•lic per estar-hi, per viure-hi. Té una espècie de micro-clima especial: pots sortir de Barcelona, plovent i amb fred i recórrer els poc més de 35 quilòmetres que les separen i poder estar al sol, en una terrassa, fent una cervesa amb amics. A més a més, hi ha molts racons modernistes i el seu casc antic és preciós.
      Jo vaig en moto (una Triumph Speed-Master, de 900 cc) que, com que aquí no plou gaire bé mai (10-15 dies l’any?) és el meu mitjà de transport habitual (Barcelona està repleta de motos, petites, mitjanes i de gran cilindrada: gràcies a elles, la ciutat no és un caos de trànsit).
      A nivell esportiu, soc corredor (runner); però un “runner d’última hora”, doncs vaig començar a córrer quan tenia 51 anys (la meva primera cursa de 10 quilòmetres); d’això ja en fa gaire bé 6 anys i des d’aleshores he participat en 94 curses, entre Maratons, Mitges Maratons i curses de 10 quilòmetres. Aquest mes de febrer, sense anar més lluny, ja he corregut dues mitges maratons, i el proper diumenge correré “la Maratest”, una prova de 30 quilòmetres que serveix de “test” per a tots aquells runners que el proper dia 16 de març volen córrer la Marató de Barcelona (jo encara m’ho estic pensant: depenent de cóm em vagi diumenge, correré la Marató de la meva ciutat o no). Si voleu, podeu navegar pel meu blog (està escrit en català, i és -bàsicament- de temes meus de runner -curses i entrenaments- i del Barça !);l’adreça del blog és http://speedy-txabi.blogspot.com . I és que, a nivell futbol, soc del millor equip del món: el F.C.Barcelona, el mundialment conegut com a “Barça” (ahir, a la Champions League vàrem guanyar 0-2 al camp del Manchester City), on hi juga el millor futbolista que mai hi ha hagut en tot el món: en Lionel Messi.
      Ja vaig fer el mateix oferiment en les vostres darreres comunicacions: les meves filles ja fa un temps que s’han independitzat i “han deixat el niu”. Per tant, si algú de vosaltres “vol creuar l’Atlàntic” i aterrar una temporada a Barcelona, la meva casa és vostre: estarem encantats d’acollir-vos.
      Repeteixo el meu agraïment per l’esforç que esteu fent per aprendre la meva llengua.
      Txabi

    • Mª José 7:14 pm on febrer 20, 2014 Enllaç permanent | Respon

      Hola
      Em dic Mª José. Sóc de Barcelona, que és un ciutat d’ Espanya.
      Visc a Sant Boi, un poble que està al costat de Barcelona.
      Tinc bastant més anys que tu. Jo en tinc 51 anys, però els porto molt bé eh!!!
      Aquí durant l’estiu fa molta calor i com estem al costat de la platja hi anem molt sovint.
      El fred no m’agrada gens ni mica.
      Tenim un clima molt humit i per tant a l’estiu hi ha molta xafogor.
      A mi també m’agrada veure les pel•lícules a la tele, però no de terror. Jo en prefereixo les d’intrigues, comèdies o drames.
      Per descomptat que quan fa calor no faig deport al carrer, ni futbol, ni tennis.
      Jo normalment vaig al gimnàs, que hi ha aire condicionat. Ja ho se, sóc molt còmoda…
      El que sí faig és anar a passar el dia a la muntanya o a la platja amb amics, sí tenim un bón dia i no plou.

  • edifilip 5:17 am on February 19, 2014 Enllaç permanent | Respon  

    Hola! Em dic Emily. Tinc 33 anys–sóc gran!! Sóc de St. Charles, Missouri, però ara visc a Champaign, Illinois, perchè sóc estudiant a la Universitat d’Illinois.

    Aquí, a Champaign-Urbana, fa mal temps a l’hivern: fa molt fred, neva i hi ha gel. Hi ha temperatures sota zero (F) a vegades. No m’agrada gens ni mica l’hivern del mig oest dels Estats Units. D’altra banda, a l’estiu i a la primavera fa bon temps, però a l’estiu fa molta calor i humitat. A l’hivern i a l’estiu, tenim el temps més extrem. A la tardor, tenim fulles boniques, de color vermell i groc. Prefereixo la tardor perquè tinc el meu aniversari al novembre.

    Quan fa fred, com avui, prefereixo quedar-me a casa i llegir o cosir. No m’agrda sortir a l’hivern–pot ser molt trist i avorrit. Quan fa calor, a l’estiu, tinc més ganes de sortir. Quan estic sola, per exemple, m’agrada llegir al parc–ho trobo molt relaxant. M’agrada també anar al Piglet (un bar amb pati) i beure una cervesa a l’exterior al aire lliure amb els amics.

     
    • Txabi 7:25 pm on febrer 19, 2014 Enllaç permanent | Respon

      Josie, Teresa, Eduardo, Emily i Reagan….
      Us escric el mateix correu a tots 5, intentant contestar-vos algunes particularitats que heu destacat en els vostres correus, apart del temps.
      Perquè està clar que “els deures que us han posat per avui” van sobre climatologia.
      Us diré que soc català, visc a Barcelona i tinc 56 anys. Crec recordar que aquest és el tercer o quart correu que rebo d’alguns de vosaltres. I torno a dir-vos que estic molt agraït de que esteu fent l’esforç, des de tant lluny, per aprendre i practicar la meva llengua (cosa que, per exemple, no fan ni els propis espanyols de fora de Catalunya).
      Barcelona, ciutat mediterrània per excel•lència. Mai ni molt fred, ni molta calor. Primavera, d’uns 17-20 graus (tot i que pot arribar a 25); estiu 19-27 graus,tot i que podem arribar a 32-35 i amb xafogor, això sí (estem vorejant el mar); tardor gaire bé com primavera i al hivern no baixem de 5 graus mai, i acostuma a ser curt. Climatològicament, és una ciutat ideal per viure-hi; jo no la canvio per cap. No plou gaire bé mai. A nivell personal, porto molt millor la primavera i la tardor que l’estiu i el hivern.
      Sitges, lloc idíl•lic per estar-hi, per viure-hi. Té una espècie de micro-clima especial: pots sortir de Barcelona, plovent i amb fred i recórrer els poc més de 35 quilòmetres que les separen i poder estar al sol, en una terrassa, fent una cervesa amb amics. A més a més, hi ha molts racons modernistes i el seu casc antic és preciós.
      Jo vaig en moto (una Triumph Speed-Master, de 900 cc) que, com que aquí no plou gaire bé mai (10-15 dies l’any?) és el meu mitjà de transport habitual (Barcelona està repleta de motos, petites, mitjanes i de gran cilindrada: gràcies a elles, la ciutat no és un caos de trànsit).
      A nivell esportiu, soc corredor (runner); però un “runner d’última hora”, doncs vaig començar a córrer quan tenia 51 anys (la meva primera cursa de 10 quilòmetres); d’això ja en fa gaire bé 6 anys i des d’aleshores he participat en 94 curses, entre Maratons, Mitges Maratons i curses de 10 quilòmetres. Aquest mes de febrer, sense anar més lluny, ja he corregut dues mitges maratons, i el proper diumenge correré “la Maratest”, una prova de 30 quilòmetres que serveix de “test” per a tots aquells runners que el proper dia 16 de març volen córrer la Marató de Barcelona (jo encara m’ho estic pensant: depenent de cóm em vagi diumenge, correré la Marató de la meva ciutat o no). Si voleu, podeu navegar pel meu blog (està escrit en català, i és -bàsicament- de temes meus de runner -curses i entrenaments- i del Barça !);l’adreça del blog és http://speedy-txabi.blogspot.com . I és que, a nivell futbol, soc del millor equip del món: el F.C.Barcelona, el mundialment conegut com a “Barça” (ahir, a la Champions League vàrem guanyar 0-2 al camp del Manchester City), on hi juga el millor futbolista que mai hi ha hagut en tot el món: en Lionel Messi.
      Ja vaig fer el mateix oferiment en les vostres darreres comunicacions: les meves filles ja fa un temps que s’han independitzat i “han deixat el niu”. Per tant, si algú de vosaltres “vol creuar l’Atlàntic” i aterrar una temporada a Barcelona, la meva casa és vostre: estarem encantats d’acollir-vos.
      Repeteixo el meu agraïment per l’esforç que esteu fent per aprendre la meva llengua.
      Txabi

    • Mª José 7:28 pm on febrer 20, 2014 Enllaç permanent | Respon

      Hola
      Em dic Mª José. Sóc de Barcelona que és un ciutat d’ Espanya.
      Visc a Sant Boi, un poble que està al costat de Barcelona.
      Tinc bastant més anys que tu. Jo en tinc 51 anys, però els porto molt bé eh!!!
      Aquí durant l’estiu fa molta calor i com estem al costat de la platja hi anem molt sovint.
      El fred no m’agrada gens ni mica. Encara que aquí no neva mai, perquè estem a nivell del mar.
      La temperatura normal a l’hivern es de una mínima de 6 y una màxima de 14 graus aproximadament.
      Nosaltres no tenim quasi tardor, passem de l’hivern a l’estiu de manera brusca. Potser hi hagin 5 dies entre l’un i l’altre, però no es noten pràcticament.
      Tenim un clima molt humit i per tant a l’estiu hi ha molta xafogor.
      Quan fa fred em quedo a casa i veig la tele, llegeixo algú llibre o escolto música.
      Però no sóc aficionada a cosir.
      El que sí faig és anar a passar el dia a la muntanya o a la platja amb amics, si fa un bon dia.

c
Compose new post
j
Next post/Next comment
k
Previous post/Previous comment
r
Respon
e
Edita
o
Show/Hide comments
t
Vés a la part superior
l
Go to login
h
Show/Hide help
shift + esc
Cancel·la