Updates from raegantiggelaar Toggle Comment Threads | Tecles de drecera

  • raegantiggelaar 4:47 am on April 24, 2014 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola!
    En general porto roba molt variada. M’estimo més portar un vestit. I tu, en general què t’agrada portar més: un vestit o els texans amb una samarreta? Sempre m’agrada portar els complements. Solc portar una bossa, arracades, un collaret i un anell. I tu, t’agrada portar els complements? Porto un vestit moltes vegades durant l’estiu. També durant l’estiu porto els pantalons corts o una faldilla amb sandàlies i una samarreta sense mànigues. I tu, què portes l’estiu? Et vesteixes de manera molt diferent de mi? A la tardor típicament porto una camisa de quadres i uns texans amb botes. També moltes vegades porto els texans i botes amb una camisa i una bufanda. Durant l’hivern típicament porto pantalons i botes amb un jersei de fil i una bufanda. Durant l’hivern i la tardor m’agrada portar molta roba de fil i a vegades de pell. En general, duc un abric amb un barret i guants. No m’agrada l’hivern perquè no puc portar un vestit perquè sempre fa fred. I tu, què dus durant l’hivern? Finalment, a la primavera, duc pantalons i una samarreta amb o sense mànigues i una jaqueta (depèn del temps). En general porto les vambes a la primavera. També puc dur un vestit amb botes o sandàlies. I tu, que t’agrada portar a la primavera? En general el rosa és el meu color favorit. Por això, tinc molta roba rosa. Però a l’estiu m’agrada portar colors brillants com el groc, el blau, o el taronja. A la tardor porto roba vermella, beix i lila com els colors de les fulles que van canviant-se de color. A l’hivern porto roba blava, blanca, i lila i en la primavera m’agrada portar roba verda (com la gespa nova), i camises de ratlles o flors. I tu, típicament portes colors diferents per cada estació?

     
  • raegantiggelaar 12:47 pm on March 7, 2014 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola, jo sóc la Raegan. I tu, com et dius?
    Fins ara a la meva vida, he fet moltes coses. M’agrada viatjar molt. I a tu, t’agrada viatjar? He viatjat a molts països. He viatjat a Espanya, Mèxic, Hondures, Canadà, Costa Rica, Finlàndia, Suècia, Rừssia, Estònia i Dinamarca. I tu, on has viatjat? Tens un viatge favorit? El meu ha sigut quan vaig viatjar a Espanya per dues setmanes. Així vull estudiar a España en el futur. He estudiat el castallà per sis anys. Ara mateix estic estudiant el català també! Quantes llengües has estudiat? I quina llengua t’agrada més?
    En el futur la meva vida será molt diferent. L’any que ve estudiaré a Barcelona per tot un any! Estudiaràs a l’extranger en el futur? També, en dos anys em graduaré de la Universitat d’Illinois. On vas anar a l’escola? O on estàs estudiant ara? Després, seguranent faré un posgrau. Molt en el futur tindré una família. La meva família i jo viurem a una casa molt gran. Penso que viurem als Estats Units però es posible que viurem al extranger (possiblement Espanya). I tu, tens una família? O vols tenir una família en el futur? Saps on viuràs en el futur? A mi, m’agradaria una família molt gran amb tres fills. I tu, t’agradaria una família molt gran, o prefereixes una família més petita?
    No estic del tot segura de què treballaré, però parlaré moltes llengües a la meva feina. En el futur estudiaré més llengües. Estudiaré el francès i l’italià. Estudiaràs altres llengües en el futur? Quinas estudiaràs? També, d’aquía a 10 anys viatjaré a (Franca i Itàlia) per practicar les seves llengües. En el futur viatjaré a tot el món amb la meva família. Vull fer totes aquestes coses en el futur. I tu, de què faràs en el futur, o ja tens feina?
    Escriu-me sobre el teu futur!
    -Raegan

     
  • raegantiggelaar 4:14 pm on February 19, 2014 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola, jo sóc la Raegan. I tu, com et dius? Sóc de DeKalb però visc a Champaign, Illinois. D’on ets, i on vius? M’agrada Champaign perquè és molt divertida i tranquil•la. T’agrada la ciutat on vius? Quants anys tens? Jo en tinc dinou. Ara mateix fa molt fred a Champaign-Urbana i neva molt. Però, durant la primavera, fa més calor. Durant l’estiu fa molta calor i a vegades fa humitat i fa xafogor! No m’agrada quan fa xafogor o quan fa molt fred. Prefereixo la primavera amb totes les pluges. Com és el clima de la teva ciutat? Són molt diferents l’estiu i l’hivern? Prefereixes quan fa calor o quan fa molt fred? Per què? Quan fa fred, no m’agrada sortir amb els meus amics. Prefereixo llegir o mirar la televisió a la meva casa. I tu, què t’agrada fer en el teu temps lliure quan fa fred? Quan fa calor m’agrada anar a la platja. També, moltes vegades, quan fa llamps i trons estudio per a la escola però, m’estimo més mirar les pel•lícules de terror. I a tu, t’agraden les pel•lícules de terror, o prefereixes estudiar? Què t’agrada fer més quan fa calor: jugar a un partit de futbol, o jugar a un partit de tennis? A mí m’agrada més jugar al tennis. Malgrat que m’agrada jugar al tennis, en general prefereixo anar a la platja. No m’agrada gaire jugar futbol . I a tu, a què t’agrada jugar més?

     
    • Meri 4:19 pm on febrer 19, 2014 Enllaç permanent | Resposta

      Hola Raegan, jo sóc la Meri i visc a Anglaterra on com deus saber fa un temps horrorós. A mi tampoc m’agrada quan fa molt de fred però el que odio és la pluja i aquí plou gairebé tots els dies. No he jugat mai a futbol tot i que és l’esport més popular del meu país, però jugo a roller derby, un esport sobre patins d’origen americà, el coneixes?

    • Concepcio 5:04 pm on febrer 19, 2014 Enllaç permanent | Resposta

      Hola Raegan, jo hem dic Concepció, i tinc 56 anys. Soc Biòleg, treballo en el sector de la restauració i càtering, tinc la sort de que a Barcelona tenim molt de turisme i el restaurants i càtering no patim tant la crisi, soc responsable de seguretat alimentària, o sigui que tots els restaurants del grup pel que treballo compleixin amb les normes de higiene.
      Jo vaig néixer a Ripoll, un poble de muntanya,a la zona dels Pirineus i visc a Vilassar de mar, on des de casa veig la mar mediterrània, per tant soc molt privilegiada ja que gaudeixo de dos territoris i dos climes ven diferents
      Si estic a la muntanya m’agrada molt caminar, i segons l’època del any caçar bolets, o collir mores, o maduixes, o només llenya per fer foc. Al estiu m’agrada molt, molt, nedar al riu.
      Si estem a mar, passejar, veure les onades, xerrar amb els amics, i nedar. L’aigua m’agrada molt.
      Com pots comprendre ja no tinc edat per jugar a futbol, però de joveneta si que ho feia, de fet suposo que vaig formar part de la primera generació de noies futbolistes, també basquet, a mi m’agraden tots els esports, ara procuro nedar dos o tres cops per setmana.

    • Txabi 7:27 pm on febrer 19, 2014 Enllaç permanent | Resposta

      Josie, Teresa, Eduardo, Emily i Reagan….
      Us escric el mateix correu a tots 5, intentant contestar-vos algunes particularitats que heu destacat en els vostres correus, apart del temps.
      Perquè està clar que “els deures que us han posat per avui” van sobre climatologia.
      Us diré que soc català, visc a Barcelona i tinc 56 anys. Crec recordar que aquest és el tercer o quart correu que rebo d’alguns de vosaltres. I torno a dir-vos que estic molt agraït de que esteu fent l’esforç, des de tant lluny, per aprendre i practicar la meva llengua (cosa que, per exemple, no fan ni els propis espanyols de fora de Catalunya).
      Barcelona, ciutat mediterrània per excel•lència. Mai ni molt fred, ni molta calor. Primavera, d’uns 17-20 graus (tot i que pot arribar a 25); estiu 19-27 graus,tot i que podem arribar a 32-35 i amb xafogor, això sí (estem vorejant el mar); tardor gaire bé com primavera i al hivern no baixem de 5 graus mai, i acostuma a ser curt. Climatològicament, és una ciutat ideal per viure-hi; jo no la canvio per cap. No plou gaire bé mai. A nivell personal, porto molt millor la primavera i la tardor que l’estiu i el hivern.
      Sitges, lloc idíl•lic per estar-hi, per viure-hi. Té una espècie de micro-clima especial: pots sortir de Barcelona, plovent i amb fred i recórrer els poc més de 35 quilòmetres que les separen i poder estar al sol, en una terrassa, fent una cervesa amb amics. A més a més, hi ha molts racons modernistes i el seu casc antic és preciós.
      Jo vaig en moto (una Triumph Speed-Master, de 900 cc) que, com que aquí no plou gaire bé mai (10-15 dies l’any?) és el meu mitjà de transport habitual (Barcelona està repleta de motos, petites, mitjanes i de gran cilindrada: gràcies a elles, la ciutat no és un caos de trànsit).
      A nivell esportiu, soc corredor (runner); però un “runner d’última hora”, doncs vaig començar a córrer quan tenia 51 anys (la meva primera cursa de 10 quilòmetres); d’això ja en fa gaire bé 6 anys i des d’aleshores he participat en 94 curses, entre Maratons, Mitges Maratons i curses de 10 quilòmetres. Aquest mes de febrer, sense anar més lluny, ja he corregut dues mitges maratons, i el proper diumenge correré “la Maratest”, una prova de 30 quilòmetres que serveix de “test” per a tots aquells runners que el proper dia 16 de març volen córrer la Marató de Barcelona (jo encara m’ho estic pensant: depenent de cóm em vagi diumenge, correré la Marató de la meva ciutat o no). Si voleu, podeu navegar pel meu blog (està escrit en català, i és -bàsicament- de temes meus de runner -curses i entrenaments- i del Barça !);l’adreça del blog és http://speedy-txabi.blogspot.com . I és que, a nivell futbol, soc del millor equip del món: el F.C.Barcelona, el mundialment conegut com a “Barça” (ahir, a la Champions League vàrem guanyar 0-2 al camp del Manchester City), on hi juga el millor futbolista que mai hi ha hagut en tot el món: en Lionel Messi.
      Ja vaig fer el mateix oferiment en les vostres darreres comunicacions: les meves filles ja fa un temps que s’han independitzat i “han deixat el niu”. Per tant, si algú de vosaltres “vol creuar l’Atlàntic” i aterrar una temporada a Barcelona, la meva casa és vostre: estarem encantats d’acollir-vos.
      Repeteixo el meu agraïment per l’esforç que esteu fent per aprendre la meva llengua.
      Txabi

    • Mª José 7:14 pm on febrer 20, 2014 Enllaç permanent | Resposta

      Hola
      Em dic Mª José. Sóc de Barcelona, que és un ciutat d’ Espanya.
      Visc a Sant Boi, un poble que està al costat de Barcelona.
      Tinc bastant més anys que tu. Jo en tinc 51 anys, però els porto molt bé eh!!!
      Aquí durant l’estiu fa molta calor i com estem al costat de la platja hi anem molt sovint.
      El fred no m’agrada gens ni mica.
      Tenim un clima molt humit i per tant a l’estiu hi ha molta xafogor.
      A mi també m’agrada veure les pel•lícules a la tele, però no de terror. Jo en prefereixo les d’intrigues, comèdies o drames.
      Per descomptat que quan fa calor no faig deport al carrer, ni futbol, ni tennis.
      Jo normalment vaig al gimnàs, que hi ha aire condicionat. Ja ho se, sóc molt còmoda…
      El que sí faig és anar a passar el dia a la muntanya o a la platja amb amics, sí tenim un bón dia i no plou.

  • raegantiggelaar 10:13 pm on December 13, 2013 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola jo sóc la Raegan i tu, com et dius?
    Quan era petita vivia a Illinois. Quan era petita m’agradava molt Illinois. I tu, quan eres petit on vivies? T’agradava? Quan era petita, cada dia ballava ballet. També, cada dia m’agradava llegir, però m’agradava més ballar. M’agradava molt escoltar música i mirar la televisió pero no m’agradava gaire fer la migdiada quan era petita. Tampoc no m’agradava gaire fer esport. I tu, què t’agradava fer més quan eres petit, i per qué? Què no t’agradava fer quan eres petit? En general, quan era petita era contenta i intel•ligent . També, físicament era morena, baixa, i molt prima. I tu, com eres físicament i de personalitat quan eres petit?
    Quan era petita vaig anar moltes vegadas de vacances. I tu? Vas anar moltes vegadas de vacances, o poques? Vaig anar a Colorado quan era petita. Hi vas anar algún cap? Hi vaig viatjar amb la meva família (la meva mare, el meu pare, i els meus 2 germans). A Colorado la meva família i jo vam muntar a cavalls. Em va agradar muntar a cavall perquè és molt divertit. També la meva familia i jo vam pujar muntaynes. No em va agradar gens perquè és molt perillós. Però als meus germans els va agradar molt pujar la muntanya. I tu, vas pujar muntaynes? Et va agradar?

    Que vagi bé!
    Escriu-me!
    Raegan Tiggelaar

     
    • Concepcio 1:18 pm on Desembre 20, 2013 Enllaç permanent | Resposta

      Hola Raegan, hem dic Concepció.
      Jo i la meva família vivíem a Ripoll, en un poblet del Pirineu de Girona, som cinc germans, i vivíem en una casa modernista, molt gran, de tres plantes, amb un jardí enorme.
      De petits ens passàvem la vida jugant al jardí o directament al carrer de casa, era un carreró on no hi circulaven cotxes, no estava asfaltat, per tant jugàvem amb la sorra.
      De petita m’agradaven molt els esports i la natura, mai vaig tenir la sensació d’avorriment, el temps el dedicava a la colla de amics que jugàvem al carrer, o a buscar animalons pel jardí, per l’hort o directament a la muntanya, o be al esport (futbol, basquet, ping-pong, patinatge, etc.).
      De petita era morena, sempre baixeta i amb el cabell curt. Suposo que semblava mes un nen que una nena.
      Ara soc gran, estic casada tinc tres fills i conservo les aficions de quan era jove.

  • raegantiggelaar 3:41 am on December 3, 2013 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola, jo sóc la Raegan. I tu, com et dius? La casa dels meus pares té tres banys, cinc dormitoris, un estudi, una cuina, un safareig, un menjador, i una sala d’estar. El menjador és a l’esquerra de l’entrada, i al fons del corredor hi ha la sala d’estar. La sala d’estar és molt gran. M’agrada mirar la televisió a la sala d’estar. I tu, com és la sala d’estar a la teva casa? I qué t’agrada fer-hi? Al costat de la sala d’estar hi ha la cuina. M’agrada cuinar molt. I tu, t’agradas cuinar? La meva casa d’ara a la Universitat d’Illinois és molt diferent. Té 20 dormitoris, 7 banys, i una sala d’estar i un menjador molt gran. La sala d’estar és a la dreta de l’entrada i el menjador és a l’esquerra de l’entrada. Els dormitoris i els banys són al segon pis. M’agrada més la casa dels meus pares perqué la meva familia viu allà. Com són les cases a Barcelona?

    Tots els membres de la meva familia s’encarregen de les feines. En general, la meva mare va a comprar el menjar i li agrada preparar el dinar i el sopar. A vegades a mi també m’agrada preparar el dinar o el sopar. Típicament, el meu pare passa l’aspiradora i frega. Els meus germans i jo rentem els plats i netegem els lavabos. Els dilluns, dimartsi dimecres, jo rento els plats i els meus germans netegen els lavabos. Els dijous, divendres, dissables jo netejo els lavabos i els meus germans renten els plats. Els diumenges no he de fer cap cosa. Qui a la seva casa s’encarraga de les feines?
    Escriu-me!
    Raegan Tiggelaar

     
    • Montserrat Mateu 8:23 am on Desembre 3, 2013 Enllaç permanent | Resposta

      Hola Regan, em dic Montserrat (és un nom de dona, per si tens algun dubte! :-)), i visc a Sabadell, una ciutat mitjana prop de Barcelona, a Catalunya. Visc sola en un pis que té tres habitacions, un bany, la cuina i un menjador. Faig servir una de les habitacions com a estudi: hi tinc un gran moble amb tots els llibres, l’ordinador, una taula… L’habitació més gran és on dormo, i la tercera, que és molt petita, és on tinc la planxa, un armari amb productes de neteja, etc.

      A Barcelona les cases són diferents segons la zona: en algunes parts encara hi ha cases baixes i unifamiliars, però a bona part de la ciutat hi ha blocs de pisos. N’hi ha de totes mides: des d’apartaments per a una sola persona fins a pisos molt grans.

      Com que visc sola, m’haig d’encarregar de totes les feines de casa: anar a comprar, netejar, fer la bugada, planxar… Quan vivia amb els meus pares i els meus germans, normalment era la meva mare la que s’encarregava d’anar a comprar , cuinar i netejar. El meu pare pràcticament no feia res. I els meus germans tampoc! Però ara que tots tres (els meus germans) s’han casat, sí que van a comprar i netegen!

      Fins aviat!

      Montse

    • Mª José 7:55 pm on Desembre 6, 2013 Enllaç permanent | Resposta

      Hola!
      Jo visc en un pis a Sant Boi.
      Al entrar hi ha el rebedor.
      A mà dreta la cuina, que és bastant gran i al seu costat el safareig, on tinc la rentadora.
      A mà esquerra del rebedor hi ha el menjador, que té una mesura mitjana.
      Al seu costat hi ha la galeria.
      Quan surto per l’altre porta hi ha un passadís. La primera que trobo a mà dreta és del lavabo, que no és molt gran però està molt complet.
      Tinc 3 habitacions, una a l’esquerra del passadís, una altre a la dreta i l’altre està al capdavant, bastants grans.
      És un pis molt assolellat i acollidor.

      Una salutació,

      Mª José

    • Anna 7:51 am on Desembre 10, 2013 Enllaç permanent | Resposta

      Bon dia, jo sóc l’Anna, més amunt en un dels teus companys he comentat com era casa meva, però és molt diferent de la casa de la meva infantesa, on vaig criar-me amb els meus pares, avia i germà.

      La casa dels meus pares és al poble del costat, en un dels carrers principals, a prop de l’ajuntament, és molt més gran que la meva; a la primera planta tens tota la vivenda, entres i tens el rebedor, enfront tens la porta del passadís i a l’esquerra ja tens dues habitacions un bany i l’escala per pujar a la planta de dalt, al final del passadís hi ha la sala d’estar amb la zona de menjar separada i si continues la cuina, és força gran i amb molta llum, ja que, tant la sala com la cuina tenen uns finestrals que donen al jardí i a l’hort. Des del menjador vas a un altre passadís més petit que et porta a un altre bany, l’habitació dels meus pares i la porta del garatge, és gran, hi ha lloc per tres cotxes.

      El pis de dalt és sense parets, és una sola habitació, com un estudi, és on jo de més jove estudiava, escoltava música i on dormíem amb les meves amigues quan es quedaven a casa… sempre ha estat la zona jove de la casa, un espai obert molt gran amb tot el que pot agradar als adolescents, és més petit que la planta de baix perquè després tot el fora és una Terrassa que dona al jardí.

      M’agrada molt la casa dels meus pares, però és massa gran per una parella i a més a mi m’agrada més viure una mica aïllada dels carrers principals del poble, perquè no tens veïns, però tinc un record molt bonic de la meva infantesa a casa els meus pares.

    • Txabi 7:33 pm on Desembre 10, 2013 Enllaç permanent | Resposta

      Hola,
      Veig que el tema d’avui és “cóm és la teva casa?”.
      Ho dic perquè, altra vegada, he rebut (d’una sola “tacada”) els vuit correus de Nina, Ryan, Lujan, Reagan, Jackie, Tayana, Teresa i Mike.
      A tots vuit vull tornar-vos a dir que estic encantat de que us prengueu la molèstia, l’ interès i fer l’esforç per conèixer, descobrir, escriure i parlar la meva llengua. Per nosaltres, els catalans, és molt i molt important i ho valorem molt i molt. I ho agraïm.
      Si no us sap greu, us escric el mateix text a tots vuit, perquè la meva casa només és una i serà la mateixa que us explicaré a tots vuit.
      Però us parlaré de “les cases de la meva vida”.
      Jo vaig néixer a Barcelona, i la casa primera on vaig viure (al barri de Sants, fins els 27 anys en que vaig marxar quan em vaig casar) va ser la casa dels meus pares. Era una casa no gaire gran -uns 90 metres quadrats- amb no gaire llum, però teníem un gran pati exterior, que era una delícia quan érem petits, perquè allà hi jugava hores i hores amb els meus germans (en tinc dos, un 3 anys més gran que jo i un altre que és 1 any més petit que jo). El menjador era petit, i tenia tres habitacions (la dels pares, la del meu germà gran i una tercera que compartíem el meu germà petit i jo. Una cuina, tampoc no gaire gran i un quarto de bany que no estava gens malament. Els meus pares, de 83 anys tots dos, encara hi viuen allà.
      Quan em vaig casar, a la meva esposa li vaig dir que viuria allà on ella volgués, però que el lloc havia de ser lluminós, volia veure entrar el sol al menjador, a les habitacions… I vàrem anar a viure al barri de Les Corts (a menys de 200 metres del camp de futbol del Barça). Tenia uns 110 metres quadrats, tres habitacions, dos quartos de bany, una cuina -no gaire gran- i un saló-menjador molt espaiós i amb molta, molta llum natural. Allà hi vaig viure uns 3 anys, perquè, per feina, vaig anar destinat a les Illes Canàries.
      Allà a Canàries ja no era un pis, o un apartament el que vàrem tenir: allà varem viure en un gran xalet rústic, molt ben situat al centre de la ciutat de Las Palmas, al barri de Ciudad Jardín. Van ser quatre anys meravellosos.
      De tornada a Barcelona, varem tornar a viure al nostre pis de Les Corts durant 10 anys.
      L’11 de setembre de 2001 (sí, l’11 de setembre de 2001) va ser el primer dia que varem dormir a la nostre nova casa, ja no a Barcelona, sinó a Esplugues (una ciutat enganxada a Barcelona; podria ser un barri més de la ciutat).
      Aquí, el salt qualitatiu ha estat enorme: el pis deu fer uns 120 metres quadrats, tenim una gran terrassa, el saló-menjador es enorme i molt lluminós i totes les habitacions (les quatre) són exteriors, amb molta llum. Tenim dos quartos de bany i, aquest cop sí, una cuina molt espaiosa. Ah! i tenim una enoooorme extensió de jardí comunitari i una piscina, també comunitària. M’encanta la casa en la que visc ara… tot i que fa un mes “ha volat” ja sola la meva filla petita (la gran ho va fer ja fa 4 anys) i per tant, ara que tinc una casa gran i solejada, amb zona verda i piscina només la gaudim la meva dona i jo.
      Coses de la vida.
      Espero no haver-vos cansat massa, però crec que el que busqueu amb les vostres “cartes temàtiques” que ens feu arribar: que “us donin canya” (digueu-li al profe que us en expliqui el significat de l’expressió).
      Si ho voleu, torneu-me a escriure, i prometo contestar-vos.

      Txabi

      http://speedy-txabi.blogspot.com és el meu blog i està escrit en català, força col•loquial, per si voleu practicar… i sí, soc un runner de 57 anys (vaig començar a córrer molt tard, als 51)

  • raegantiggelaar 5:55 am on October 10, 2013 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola, com va? Jo sóc la Raegan Tiggelaar. I tu, com et dius? Tinc cinc persones a la meva família. I tu, quantes persones tens a la teva família? El meu pare és el Rob. El Rob és mol alt i ros. La meva mare és la Tammy. És maca i morena. També tinc dos germans. Tens germans? El meu germà gran, el Hayes té 21 anys i el meu germà petit, el Hunter, en té 15. La Tammy i el Rob són professors. De què fas tu? El Hayes és estudiant a la Universitat d’Iowa. Sóc estudianta a la Universitat d’Illinois. El Hunter és estudiant a l’institut secundària. La meva família és de DeKalb, Illinois. Dòn és la teva família? La Tammy, el Rob i el Hunter viuen a DeKalb. Sóc de DeKalb també però visc a Champaign. El Hayes és de DeKalb pero viu a Iowa. Iowa i Champaign sàssemblen molt a DeKalb. DeKalb, Champiagn, i Iowa són tranqil•les i no són contaminades. M’agrada molt la tranquil•litat. A més a més, DeKalb i Iowa tenen rius macos. On vius tu? I t’agrada viure-hi?
    Escriu-me!
    -Raegan

     
    • Txabi 5:55 pm on Octubre 10, 2013 Enllaç permanent | Resposta

      Hola Reagan,
      Jo puc ser gaire bé el teu avi. L’any que ve en faré 57; tinc dos germans, un més gran (l’any que ve en farà 60) i un de més petit (56 l’any que ve).
      Jo visc a Barcelona i tinc dues filles. Els meus pares, de 86 anys els dos, encara corren per aquest món, tot i que estan ja grandets. Tinc molts cosins i nebots, tant per la meva part, com per la part de la meva dona. I aficionat del Barça !
      Com hauràs vist en el meu blog, soc runner aficionat (vaig començar a córrer amb 51 anys !); el blog està escrit en català, així que si vols, pots practicar llegint-lo (és un català col•loquial, no del tot acadèmic, però és el que parlem i escrivim per aquí).
      Segueix “Parlant català !”
      Txabi

      • raegantiggelaar 9:52 pm on Desembre 13, 2013 Enllaç permanent | Resposta

        Hola Txabi,
        Com va? T’agrada viure a Barcelona? Quina és la teva cosa favorita per fer a Barcelona i per què? Vas viure en una altra ciutat algun cop? I qunats anys fa que vius a Barcelona amb la teva família? Tens una família molt gran! Quants anys tenen les teves dues filles? Van l’escola a Barcelona? Jo també tinc una família molt gran amb molts cosins. Quan era petita volia una germana perquè tinc dos germans. Penso que és molt interessant que tinguis un blog! És molt impressionant que amb 57 anys t’agrada córrer molt. Jo en tinc dinou i no m’agrada córrer gaire.
        Que vagi bé!
        Raegan

  • raegantiggelaar 9:47 pm on September 19, 2013 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola, com va? Jo sóc la Raegan Tiggelaar. I tu, com et dius? I de cognom? Sóc de Dekalb, Illinois. I tu d’on ets? Quants anys tens? Jo en tinc dinou. Quantes llengűes parles? Jo en parlo dues: el castellà I’ anglés. M’agrada estudiar les llengűes, i m’agrada molt viatjar. També m’agrada ballar en el temps lliure. I a tu, que t’agrada fer en el temps lliure? T’agrada o viatjar o ballar? Sóc estudianta a la Universitat d’Illinois. Estudio el castellà i les estudis internacionals. També, per l’estiu treballo a una escola de dansa. I tu, què fas? Estudies o treballes? O tots dos?
    Escriu-me!
    Raegan Tiggelaar

     
    • David 11:19 am on Setembre 23, 2013 Enllaç permanent | Resposta

      Hola Raegan, sóc el David i fa uns anys vaig fer un màster a UIUC, on també hi vaig ser professor. Sóc de prop de Barcelona i amic del Justin, que ja és gairebé més català que no pas nordamericà. Ara mateix treballo al camp de la comunicació i les relacions públiques, però també sóc professor d’anglès. El meu temps lliure el passo fent esport i caminant per la muntanya. També m’agrada molt viatjar i ho faig sempre que puc.

      Està molt bé això de que t’interessi la llengua catalana. Molts ànims amb tot i salut. Records pel Justin!

    • Txabi 7:00 pm on Setembre 26, 2013 Enllaç permanent | Resposta

      Benvolguda Raegan,
      El meu nom és Xavier, encara que des de ja fa uns anys, tothom em coneix com a Txabi.
      Abans que rés, vull agrair-te, i molt, el teu interès per la meva llengua, el meu idioma (cosa que hi ha gent que fa 30 o 40 anys que viu a Barcelona i ni ha fet, ni farà).
      Tinc 56 anys i la meva vida laboral ha estat sempre lligada al àmbit comercial, primerament en marques de luxe de perfumeria i cosmètica (Yves Saint Laurent, Van Cleef&Arpels, Oscar de la Renta, Dolce&Gabbana, Gianni Versace…) i actualment -i des de fa 10 anys- soc el Director Comercial d’una unitat jurídica especialitzada en Dret de les Noves Tecnologies.
      Jo no vaig poder estudiar en català (soc Tècnic Superior de Relacions Públiques per la Universitat de Barcelona); l’escola, i la facultat era sempre en castellà, mai en català. He aprés a escriure el català ja de gran (però parlar-lo sempre ho he fet, és la meva llengua materna… i és per això, perquè a les cases sempre s’ha parlat el català, que aquest s’ha mantingut viu). Ja et dic ara que el teu català serà molt més “acadèmic” que el meu…
      Tinc dues filles, una de 27 anys -Andrea- que és Llicenciada en Humanitats i també en Periodisme, i una altra de 23 -Marta- que acaba de llicenciar-se en Logopèdia. La meva dona, Marta, és advocada i treballa en una empresa d’administració de finques (compra-venda-lloguer).
      Des de l’any 2008 soc un runner apassionat (abans, en ma vida m’havia agradat córrer). Vaig fer la meva primera cursa el 31 de desembre de 2007… i ja no he parat (la culminació de la meva “espiral runner” va ser anar-me’n a Berlin, justament avui fa 3 anys, a córrer la meva primera Marató… als meus 54 anys !!!. Després n’he fet dues més i he “punxat” al quilòmetre 30 en una quarta. Des d’aquella primera i fins avui, he corregut unes 90 curses, entre les distàncies de 10 quilòmetres, 30, mitges maratons i maratons.
      Si vols practicar català “coloquial”, t’animo a seguir el meu blog http://speedy-txabi.blogspot.com on escric gaire bé només de curses, entrenaments… i del Barça (soc un gran aficionat al futbol del Barça i soc soci del Club: vaig al camp cada cop que hi juguen partit). El meu compte de Facebook, Txabi Albert, també és en català; i el meu compte de twitter @TxabiAlbert, també. No em surt escriure de mi i de les meves coses en un altre idioma que no sigui el català.
      En cine m’agrada gaire bé tot, i llegir ho faig -intensament- a les meves vacances d’estiu majoritàriament, tot i que tinc un e-book amb prop de 400 llibres…
      Suposo que estaràs al corrent del tema de la demanda d’independència de Catalunya de la resta d’Espanya. Si vols que en parlem, m’ho dius, perquè no voldria polititzar aquest escrit si no és del teu interès.
      He rebut el teu correu, via “Parlem català”, juntament -amb poca diferència de dies- del d’un munt de noies i nois d’Illinois (Jacqueline, Tayana, Mike, Ryan, Teresa, Nina i Lujan) i us estic escribint exactament el mateix a tots, perquè crec que a tots us he de dir el mateix en aquesta primera comunicació; més endavant, si així ho vols, anirem entrant en temes que –particularment- t’interessi més comentar o conèixer.
      Dir-te des de ja mateix, i és totalment en serio, que si vens per Barcelona tens casa i llit per poder estar-hi els 4, 5, 6 ó 10 dies… els que necessitis.
      Repeteixo, estic molt i molt agraït del teu interès pel meu idioma, que va lligat a tota una cultura, la cultura dels catalans, força diferenciada del de la resta d’España.
      Entre al meu blog i fes immersió en el català d’aquí.
      Una forta abraçada i… fins que tu vulguis.
      Txabi

c
Compose new post
j
Next post/Next comment
k
Previous post/Previous comment
r
Resposta
e
Edita
o
Show/Hide comments
t
Go to top
l
Go to login
h
Show/Hide help
shift + esc
Cancel·la
%d bloggers like this: