Updates from LujánSt Toggle Comment Threads | Tecles de drecera

  • LujánSt 8:24 pm on April 23, 2014 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola! Avui parlaré una mica de la roba i que s’ha de portar a Illinois. Vestir-se bé segons el temps a Urbana-Champaign no és gaire fàcil. El temps canvia molt! Aquesta setmana ha fet calor, ha plogut … i també ha nevat! Així, tots hem hagut d’ estar preparats per tot tipus de temps aquesta primavera! Generalment, diria que has de vestir-te “com una ceba”, és a dir, en capes. Les cases i els edificis tenen generalment molta calefacció, i així hi ha més o menys 10 graus de diferència amb la temperatura d’afora. Jo sempre duc una samarreta de mànigues curtes i uns texans, i després mes coses si és hivern o tardor (bufanda, abric, barret, aquestes coses), però sempre coses que em puc treure. També amb el calçat has de ser versàtil; si estàs fora, has de portar botes de neu, però quan entres en algun lloc, has de posar-te vambes o sabates, perquè a dins fa més calor, i les teves botes de neu també estaran molt brutes per la neu i el fang. Com és l’hivern a Barcelona? Has d’estar preparat per a molts canvis de temps o temperatures?
    Generalment em vesteixo així, però si treballo, acostumo a vestir-me una mica més formal. Porto una brusa o una camisa i pantalons (a vegades una faldilla, però no sempre). El meu color preferit és el violeta, llavors casi sempre porto alguna cosa violeta, i els pantalons són generalment de colors foscos, negres o grisós. Com camino a la Universitat, generalment també porto una samarreta sense mànigues a sota de tot. Així, quan arribo al despatx, i si estic transpirada o tinc calor, puc estar una mica més còmoda.
    Una cosa que m’agrada molt és que ara als Estats Units no hi ha una moda estricta. Pots portar el que més t’agradi, o el que millor et sembli. Per exemple, si vols portar roba dels anys 50, ho pots fer! Ningú no et dirà res! Això no és típic al’ Argentina. I a Barcelona? Com és la gent? Parleu de com es vesteixen els altres? Hi ha una moda fixa o qualsevol pot portar el que més li agradi?

    Anuncis
     
  • LujánSt 9:40 pm on March 8, 2014 Enllaç permanent | Resposta  

    Crec que puc dir que la meva vida ha sigut molt interessant fins ara. He passat bastant temps estudiant la literatura, però també he tingut altres aficions i he conegut persones molt, molt interessants! Com que he viscut a Espanya i ara als Estats Units (sóc argentina), he tingut l’oportunitat de conèixer persones de molts llocs, però les meves preferides ara són els catalans 😉

    He fet moltes coses. He treballat de professora però també de fotògrafa, i així he conegut moltes persones, algunes fins i tot famoses! He tingut una banda de música rock, i hem tocat moltes vegades! Quant a l’amor, m’he enamorat moltes vegades també, la ultima sent del  Mauri i ens vam casar fa 7 anys! Com que sóc molt curiosa, he estudiat moltes coses. M’agradaria  moltíssim vam aprendre’n més! Per exemple, he après l´italià,  l´alemany , el rus i ara el català. Crec que he tingut una vida bona, oi? I tu? Quines coses han sigut les més interessants? Has conegut algú famós ? Has viatjat? On?

    En el futur, aniré a Houston i acabaré la meva tesis allà. Tindrem una casa amb el Mauri – el meu marit – i treballarem molt per pagar la hipoteca. Crec que treballaré per a alguna Universitat i el Mauri treballarà per a alguna companyia. Però no tot serà avorrit! També viatjarem molt i anirem a molts concerts. Els concerts són molt barats, i els trobo molt excitants! No sé si tindrem fills, però tindrem un gat! I tu? Què vols fer en el futur? Tens plans? Faràs moltes coses? Quines?

     

     
    • Mª José 9:16 pm on Març 9, 2014 Enllaç permanent | Resposta

      Hola
      La meva vida va ser fins ara bastant tranquil•la.
      Sempre he viscut a Barcelona. Però he viatjat per Espanya bastant.
      Vaig estar a Andalusia, Aragó, País Vasco, Galicia, Astúries i al centre, Madrid, Toledo, Àvila, Segovia, entre altres llocs.
      També he visitat Itàlia, París, i alguns altres llocs de França, Londres, Egipte, Túnez, Romania, Portugal i Rússia de vacances.
      Vaig conèixer persones molt agradables i visitar museus interesants.
      M’agrada molt viatjar encara que tant sol de vacances per què als quinze dies màxim ja estic enyorant Barcelona.
      Aquest any espero anar de vacances a visitar la resta de Itàlia que em falta per conèixer.
      Estic treballant però m’agradaria trobar una feina millor remunerada i que tractés més dels temes que he estudiat a la universitat.
      Suposo que la crisis ha de acabar en algun moment, i acabarem amb l’atur que hi ha en aquest moments.
      Espero poder anar algun dia a visitar América, crec que un continent que té moltíssimes coses interesants per visitar.

      Mª José

  • LujánSt 10:38 pm on February 19, 2014 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola! Em dic Luján i sóc de l’Argentina, però ara fa cinc anys que visc a Champaign-Urbana. Tinc 33 anys i faig  d’estudianta a la Universitat d’ Illinois.  Illinois és un estat al mig oest dels Estats Units i és lluny de l’oceà. Així, el temps a Champaign-Urbana canvia molt! Com és el temps on vius? Aquí a l’hivern, fa temperatures molt baixes i neva, i a l’estiu fa calor intensa. Personalment, m’estimo més l’hivern – encara que la tardor és molt maca també – , perquè m’agrada moltíssim la neu.  Aquest hivern hem tingut temperatures molt baixes i molta neu. A les persones en general no els agrada el fred, però a mi sí! Quan fa fred, m’agrada anar als cafès, llegir i també passejar i fer fotos! Crec que tinc més de 1000 fotos de la neu!! Cada vegada que neva, no agafo el bus sinó vaig caminant a la Universitat i fent fotos. Són els meus dies favorits! La neu també fa que tot em sembli una mica més silenciós. La trobo molt relaxant! Quan fa xafogor, prefereixo quedar-me a casa. La calor no m’agrada gens ni mica! La trobo insuportable. Els meus amics sempre van a la platja però jo prefereixo llegir a la meva casa, sota el ventilador, si puc . A la nit, i si fa més fred, sí que m’agrada sortir amb els meus amics o quedar per fer una copa.  I a tu? Què t’agrada més? Què prefereixes, el fred o la calor? Quin et sembla més divertit? Quan fas més activitats?

     
    • TXABI 10:01 am on febrer 20, 2014 Enllaç permanent | Resposta

      Josie, Teresa, Eduardo, Emily, Reagan…. i Luján.
      Us escric el mateix correu a tots 6, intentant contestar-vos algunes particularitats que heu destacat en els vostres correus, apart del temps.
      Perquè està clar que “els deures que us han posat per avui” van sobre climatologia.
      Us diré que soc català, visc a Barcelona i tinc 56 anys. Crec recordar que aquest és el tercer o quart correu que rebo d’alguns de vosaltres. I torno a dir-vos que estic molt agraït de que esteu fent l’esforç, des de tant lluny, per aprendre i practicar la meva llengua (cosa que, per exemple, no fan ni els propis espanyols de fora de Catalunya).
      Barcelona, ciutat mediterrània per excel•lència. Mai ni molt fred, ni molta calor. Primavera, d’uns 17-20 graus (tot i que pot arribar a 25); estiu 19-27 graus,tot i que podem arribar a 32-35 i amb xafogor, això sí (estem vorejant el mar); tardor gaire bé com primavera i al hivern no baixem de 5 graus mai, i acostuma a ser curt. Climatològicament, és una ciutat ideal per viure-hi; jo no la canvio per cap. No plou gaire bé mai. A nivell personal, porto molt millor la primavera i la tardor que l’estiu i el hivern.
      Sitges, lloc idíl•lic per estar-hi, per viure-hi. Té una espècie de micro-clima especial: pots sortir de Barcelona, plovent i amb fred i recórrer els poc més de 35 quilòmetres que les separen i poder estar al sol, en una terrassa, fent una cervesa amb amics. A més a més, hi ha molts racons modernistes i el seu casc antic és preciós.
      Jo vaig en moto (una Triumph Speed-Master, de 900 cc) que, com que aquí no plou gaire bé mai (10-15 dies l’any?) és el meu mitjà de transport habitual (Barcelona està repleta de motos, petites, mitjanes i de gran cilindrada: gràcies a elles, la ciutat no és un caos de trànsit).
      A nivell esportiu, soc corredor (runner); però un “runner d’última hora”, doncs vaig començar a córrer quan tenia 51 anys (la meva primera cursa de 10 quilòmetres); d’això ja en fa gaire bé 6 anys i des d’aleshores he participat en 94 curses, entre Maratons, Mitges Maratons i curses de 10 quilòmetres. Aquest mes de febrer, sense anar més lluny, ja he corregut dues mitges maratons, i el proper diumenge correré “la Maratest”, una prova de 30 quilòmetres que serveix de “test” per a tots aquells runners que el proper dia 16 de març volen córrer la Marató de Barcelona (jo encara m’ho estic pensant: depenent de cóm em vagi diumenge, correré la Marató de la meva ciutat o no). Si voleu, podeu navegar pel meu blog (està escrit en català, i és -bàsicament- de temes meus de runner -curses i entrenaments- i del Barça !);l’adreça del blog és http://speedy-txabi.blogspot.com . I és que, a nivell futbol, soc del millor equip del món: el F.C.Barcelona, el mundialment conegut com a “Barça” (ahir, a la Champions League vàrem guanyar 0-2 al camp del Manchester City), on hi juga el millor futbolista que mai hi ha hagut en tot el món: en Lionel Messi.
      Ja vaig fer el mateix oferiment en les vostres darreres comunicacions: les meves filles ja fa un temps que s’han independitzat i “han deixat el niu”. Per tant, si algú de vosaltres “vol creuar l’Atlàntic” i aterrar una temporada a Barcelona, la meva casa és vostre: estarem encantats d’acollir-vos.
      Repeteixo el meu agraïment per l’esforç que esteu fent per aprendre la meva llengua.
      Tu, Luján, has estat la última en enviar el correu dels 6, però, com a bona argentina, ha estat el més llarg…
      Txabi

    • LujánSt 2:18 pm on febrer 20, 2014 Enllaç permanent | Resposta

      jajajaja gràcies, Txabi, per la teva resposta! 🙂

    • Mª José 9:04 pm on febrer 20, 2014 Enllaç permanent | Resposta

      Hola
      Em dic Mª José. Sóc de Barcelona que és un ciutat d’ Espanya.
      Visc a Sant Boi, un poble que està al costat de Barcelona.
      Tinc bastant més anys que tu. Jo en tinc 51 anys, però els porto molt bé eh!!!
      El fred no m’agrada gens ni mica. Encara que aquí no neva mai, perquè estem al nivell del mar.
      Penso que no m’agradaria el clima d’Illinois.
      Jo també vaig quan fa fred vaig al bar o a passejar al migdia que fa mitjó temps.
      Però quan fa un temps desagradable em quedo a casa i llegeixo un llibre, veig una peli o escolto música.
      Aquí tenim un clima molt humit i per tant a l’estiu hi ha molta xafogor.
      A l’estiu, si fa bon dia, el que faig és anar a qualsevol platja que estigui a prop de Sant Boi, o passar el dia a la muntanya.
      M’agrada molt la natura.
      Està molt bé la fotografia, a mi també m’encanta fer fotos.

  • LujánSt 9:25 pm on December 12, 2013 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola! Ara vaig a contar com era quan era petita (quan era més jove, que petita encara ho sóc). Jo vivia a Argentina, a una ciutat petita que es diu Bahía Blanca. A la meva casa vivíem el meu pare, la meva mare, la meva germana i jo. Jo era una noia molt tímida i bastant callada. M’ agradava jugar sola, però també tenia amics. Cada dia em llevava a les nou, perquè anava a l’ escola a la tarda abans de dinar. A l’ escola m’agradava llegir i fer els comptes. Tenia molts amics, i ara encara tinc una amiga que era la meva companya d’escola, la Nadia! Quan sortia de l’escola, anava a casa i berenava mirant la televisió. M’agradaven molt el Bugs Bunny i el Roadrunner! No podia mirar la televisió durant tot el dia perquè només hi havia dues hores de programació per als nens. Quan acabava, feia els deures i a vegades jugava amb la meva germana. També, quan tenia vuit anys vaig començar a estudiar l’ anglès i m’agradava molt! Feia esports, també, jugava voleibol i nedava a l’estiu.
    Quan l’escola acabava, començaven les vacances! Una vegada, quan era molt petita, la meva família i jo vam viatjar a Necochea, una ciutat amb platja. Jo no havia vist mai el mar, i, quan el vaig veure, vaig pensar que el mar es deia Necochea! Des de llavors, cada vegada que viatjàvem a la platja jo preguntava “on ets, Necochea?” i la meva família no entenia fins quan es va adonar que del mar. Nosaltres vam fer moltes coses a Necochea, com per exemple sopar a restaurants, caminar per la platja, veure espectacles a l’aire lliure, i també, per descomptat, anar a la platja, és dir, a Necochea 😉

     
    • Concepcio 2:24 pm on Desembre 20, 2013 Enllaç permanent | Resposta

      Hola LujánSt

      La meva família i jo vivíem a Ripoll, en un poblet del Pirineu de Girona, som cinc germans, jo soc la quarta, i vivíem en una casa modernista, molt gran, de tres plantes, amb un jardí enorme.
      De petits ens passàvem el dia jugant al jardí o directament al carrer de casa, era un carreró on no hi circulaven cotxes, no estava asfaltat, per tant jugàvem amb la sorra.
      De petita m’agradaven molt els esports i la natura, mai vaig tenir la sensació d’avorriment, el temps el dedicava a la colla de amics que jugàvem al carrer, o a buscar animalons pel jardí, per l’hort o directament a la muntanya, o be al esport (futbol, basquet, ping-pong, patinatge, etc.).
      Vivíem a prop de les pistes d’esquí “La Molina”, i anàvem a esquiar tots junts.
      De petita era morena, sempre baixeta i amb el cabell curt. Suposo que semblava mes un nen que una nena.
      No varem viatjar mai, el meu pare era metge rural i sempre estava pendent dels seu malalts, ni vacances ni festius, res.
      El primer viatge que varem fer, jo ja tenia uns 17 anys. La meva mare, el meu pare, jo i la meva germana petita varem anar a Itàlia! Va ser fantàstic, inoblidable,

      Aquest viatge va ser el primer però no l’ultim!

  • LujánSt 5:14 am on December 3, 2013 Enllaç permanent | Resposta  

    Les meves cases 

     

    A la meva vida he tingut moltes cases. A l’Argentina, en vaig tenir tres , i ara als Estats Units en tinc dues, perquè el meu marit viu a Texas i jo visc a Illinois. A la primera casa de la meva vida jo vaig viure amb la meva família: el meu pare, la meva mare i la meva germana. La casa era molt gran y tenia tres habitacions, un menjador i una cuina, dos banys, una sala d’ estar i un pati molt molt gran! Aquesta casa m’agradava molt, però els meus pares la van vendre quan jo tenia 17 anys. Encara avui en dia la trobo a faltar.

    Ara jo visc a Illinois, i visc a un pis a Champaign. El pis és més petit que la casa de la meva infància. Hi ha dues habitacions, un bany, un menjador, una sala d’ estar i un petit balcó. El meu pis no és gaire maco, però és a prop de la universitat, i puc anar a la meva oficina molt fàcilment. El pis del meu marit és encara més petit! Hi ha una habitació, un bany i una sala d’ estar només, però està bé per a ell. Els pisos dels Estats Units són generalment més petits que els pisos argentins, i també més baixos.  ¿Com són els pisos a Barcelona? ¿Són més aviat antics o moderns?

    Si bé la casa de la meva infància era molt gran, la meva mare havia de fer les feines de la casa; ella anava a comprar, feia l’esmorzar, el dinar i el sopar, netejava i endreçava tot. A vegades, la meva germana i jo ajudàvem i endreçàvem les nostres habitacions o rentàvem els plats i més coses quan érem més grans. A la meva mare li agradava treballar al jardí . El meu pare mai no feia res!


     

     
    • Mª José 7:53 pm on Desembre 6, 2013 Enllaç permanent | Resposta

      Hola!
      Jo visc en un pis a Barcelona.
      No és molt gran, però si acollidor i assolellat.
      Té la cuina, el menjador, una galeria, un safareig, el lavabo i tres habitacions.
      Es troba a un lloc molt tranquil, no hi ha moviment de cotxes, ja que és un passeig.
      Al costat tinc botigues, que és molt important.
      L’únic problema és que li falta un ascensor.
      Espero no tenir que canviar tant de pis com tu. A mi m’agrada més viure a un lloc estable.
      Però comprenc que també pot ser una bona experiència.

      Una salutació,

      Mª José

    • LujánSt 3:03 pm on Desembre 7, 2013 Enllaç permanent | Resposta

      Hola! Moltes gràcies per respondre! 🙂 El teu pis sembla molt maco! A mi tambè no m’agradava la idea de canviar de pis tan seguit – i no m’agrada ara tampoc!-, és molt estressant, però a vegades no tens alternativa i tambè està bè canviar un poc de tant en tant, no? 🙂
      Una salutación,

      Luján

    • Txabi 7:30 pm on Desembre 10, 2013 Enllaç permanent | Resposta

      Hola,
      Veig que el tema d’avui és “cóm és la teva casa?”.
      Ho dic perquè, altra vegada, he rebut (d’una sola “tacada”) els vuit correus de Nina, Ryan, Lujan, Reagan, Jackie, Tayana, Teresa i Mike.
      A tots vuit vull tornar-vos a dir que estic encantat de que us prengueu la molèstia, l’ interès i fer l’esforç per conèixer, descobrir, escriure i parlar la meva llengua. Per nosaltres, els catalans, és molt i molt important i ho valorem molt i molt. I ho agraïm.
      Si no us sap greu, us escric el mateix text a tots vuit, perquè la meva casa només és una i serà la mateixa que us explicaré a tots vuit.
      Però us parlaré de “les cases de la meva vida”.
      Jo vaig néixer a Barcelona, i la casa primera on vaig viure (al barri de Sants, fins els 27 anys en que vaig marxar quan em vaig casar) va ser la casa dels meus pares. Era una casa no gaire gran -uns 90 metres quadrats- amb no gaire llum, però teníem un gran pati exterior, que era una delícia quan érem petits, perquè allà hi jugava hores i hores amb els meus germans (en tinc dos, un 3 anys més gran que jo i un altre que és 1 any més petit que jo). El menjador era petit, i tenia tres habitacions (la dels pares, la del meu germà gran i una tercera que compartíem el meu germà petit i jo. Una cuina, tampoc no gaire gran i un quarto de bany que no estava gens malament. Els meus pares, de 83 anys tots dos, encara hi viuen allà.
      Quan em vaig casar, a la meva esposa li vaig dir que viuria allà on ella volgués, però que el lloc havia de ser lluminós, volia veure entrar el sol al menjador, a les habitacions… I vàrem anar a viure al barri de Les Corts (a menys de 200 metres del camp de futbol del Barça). Tenia uns 110 metres quadrats, tres habitacions, dos quartos de bany, una cuina -no gaire gran- i un saló-menjador molt espaiós i amb molta, molta llum natural. Allà hi vaig viure uns 3 anys, perquè, per feina, vaig anar destinat a les Illes Canàries.
      Allà a Canàries ja no era un pis, o un apartament el que vàrem tenir: allà varem viure en un gran xalet rústic, molt ben situat al centre de la ciutat de Las Palmas, al barri de Ciudad Jardín. Van ser quatre anys meravellosos.
      De tornada a Barcelona, varem tornar a viure al nostre pis de Les Corts durant 10 anys.
      L’11 de setembre de 2001 (sí, l’11 de setembre de 2001) va ser el primer dia que varem dormir a la nostre nova casa, ja no a Barcelona, sinó a Esplugues (una ciutat enganxada a Barcelona; podria ser un barri més de la ciutat).
      Aquí, el salt qualitatiu ha estat enorme: el pis deu fer uns 120 metres quadrats, tenim una gran terrassa, el saló-menjador es enorme i molt lluminós i totes les habitacions (les quatre) són exteriors, amb molta llum. Tenim dos quartos de bany i, aquest cop sí, una cuina molt espaiosa. Ah! i tenim una enoooorme extensió de jardí comunitari i una piscina, també comunitària. M’encanta la casa en la que visc ara… tot i que fa un mes “ha volat” ja sola la meva filla petita (la gran ho va fer ja fa 4 anys) i per tant, ara que tinc una casa gran i solejada, amb zona verda i piscina només la gaudim la meva dona i jo.
      Coses de la vida.
      Espero no haver-vos cansat massa, però crec que el que busqueu amb les vostres “cartes temàtiques” que ens feu arribar: que “us donin canya” (digueu-li al profe que us en expliqui el significat de l’expressió).
      Si ho voleu, torneu-me a escriure, i prometo contestar-vos.

      Txabi

      http://speedy-txabi.blogspot.com és el meu blog i està escrit en català, força col•loquial, per si voleu practicar… i sí, soc un runner de 57 anys (vaig començar a córrer molt tard, als 51)

  • LujánSt 2:58 am on October 10, 2013 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola! Avui parlaré de la meva família. Tinc una família molt petita. En som no més de vint. El meu pare es diu Hugo i té 67 anys. És de Saavedra, però viu a Bahía Blanca, una ciutat al sud de Buenos Aires. El meu pare es molt intel·ligent i maco, i sap moltes coses! Penso que no hi ha cosa que ell no pugui fer!
    Tinc una germana també, la Laura, que viu a Bariloche. Bariloche és una ciutat molt turística a prop de la serralada dels Andes. Laura té 41 anys, 8 més que jo i no som semblants. Ella és alta i rossa, i jo sóc petita i morena. La meva germana és artista i té un grup de música rock. Tinc una neboda també! Es diu Belén i té 18 anys. Ella estudia a l’institut y li agraden molt les electròniques. Va fer un braç robòtic per a feria de ciències! Jo estic molt orgullosa de la meva neboda!!

     
    • Txabi 5:57 pm on Octubre 10, 2013 Enllaç permanent | Resposta

      Hola Luján,
      Jo puc ser gaire bé el teu avi. L’any que ve en faré 57; tinc dos germans, un més gran (l’any que ve en farà 60) i un de més petit (56 l’any que ve).
      Jo visc a Barcelona i tinc dues filles. Els meus pares, de 86 anys els dos, encara corren per aquest món, tot i que estan ja grandets. Tinc molts cosins i nebots, tant per la meva part, com per la part de la meva dona. I aficionat del Barça !
      Com hauràs vist en el meu blog, soc runner aficionat (vaig començar a córrer amb 51 anys !); el blog està escrit en català, així que si vols, pots practicar llegint-lo (és un català col•loquial, no del tot acadèmic, però és el que parlem i escrivim per aquí).
      Segueix “Parlant català !”
      Txabi

  • LujánSt 1:01 am on September 19, 2013 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola! Em dic Luján – sí, és un nom, no un cognom – i sóc de l’Argentina (sí! Com el Messi!). Tinc 33 anys i sóc estudianta a la Universitat d’ Illinois. Estic fent un doctorat en literatura espanyola i argentina dels segles XX i XXI. En el futur, m’agradaria fer de professora a alguna Universitat. Com és obvi, m’agrada molt llegir. En el temps lliure, m’agrada també fer fotos, escoltar música, i aprendre noves llengües i cultures. Parlo anglès, portuguès, i una mica d’italià i alemany. També llegeixo el llatí, el grec i el francès, però no els parlo. M’agrada viatjar i conèixer nous llocs. I a tu? Què t’agrada fer? Estudies o treballes? Parles altres llengües? Quines? Espero llegir la teva resposta aviat!

     
    • Mª José 8:56 pm on Setembre 19, 2013 Enllaç permanent | Resposta

      Hola!
      Em dic Mª José. Sóc de Barcelona, Espanya.
      Les meves aficions són llegir llibres, sobretot de suspens, i escoltar música molt variada.
      He estudiat administració i direcció d’empreses, i en aquest moments estic buscant feina, com una gran malloria d’espanyols.
      També trobo com tu molt interessant viatjar i conèixer nous països.
      He visitat Egipte, París, Londres i Roma, que m’han encantat.
      Espanya és un país meravellós, amb una cultura molt variada i grans monuments, que et recomano que visites algun día.
      Espero poder parlar una altre vegada amb tu.

      Una salutació

      Mª José

    • Txabi 7:07 pm on Setembre 26, 2013 Enllaç permanent | Resposta

      Benvolguda Luján,
      El meu nom és Xavier, encara que des de ja fa uns anys, tothom em coneix com a Txabi.
      Abans que rés, vull agrair-te, i molt, el teu interès per la meva llengua, el meu idioma (cosa que hi ha gent que fa 30 o 40 anys que viu a Barcelona i ni ha fet, ni farà).
      Tinc 56 anys i la meva vida laboral ha estat sempre lligada al àmbit comercial, primerament en marques de luxe de perfumeria i cosmètica (Yves Saint Laurent, Van Cleef&Arpels, Oscar de la Renta, Dolce&Gabbana, Gianni Versace…) i actualment -i des de fa 10 anys- soc el Director Comercial d’una unitat jurídica especialitzada en Dret de les Noves Tecnologies.
      Jo no vaig poder estudiar en català (soc Tècnic Superior de Relacions Públiques per la Universitat de Barcelona); l’escola, i la facultat era sempre en castellà, mai en català. He aprés a escriure el català ja de gran (però parlar-lo sempre ho he fet, és la meva llengua materna… i és per això, perquè a les cases sempre s’ha parlat el català, que aquest s’ha mantingut viu). Ja et dic ara que el teu català serà molt més “acadèmic” que el meu…
      Tinc dues filles, una de 27 anys -Andrea- que és Llicenciada en Humanitats i també en Periodisme, i una altra de 23 -Marta- que acaba de llicenciar-se en Logopèdia. La meva dona, Marta, és advocada i treballa en una empresa d’administració de finques (compra-venda-lloguer).
      Des de l’any 2008 soc un runner apassionat (abans, en ma vida m’havia agradat córrer). Vaig fer la meva primera cursa el 31 de desembre de 2007… i ja no he parat (la culminació de la meva “espiral runner” va ser anar-me’n a Berlin, justament avui fa 3 anys, a córrer la meva primera Marató… als meus 54 anys !!!. Després n’he fet dues més i he “punxat” al quilòmetre 30 en una quarta. Des d’aquella primera i fins avui, he corregut unes 90 curses, entre les distàncies de 10 quilòmetres, 30, mitges maratons i maratons.
      Si vols practicar català “coloquial”, t’animo a seguir el meu blog http://speedy-txabi.blogspot.com on escric gaire bé només de curses, entrenaments… i del Barça (soc un gran aficionat al futbol del Barça i soc soci del Club: vaig al camp cada cop que hi juguen partit… així que veig molt sovint en Messi).
      El meu compte de Facebook, Txabi Albert, també és en català; i el meu compte de twitter @TxabiAlbert, també. No em surt escriure de mi i de les meves coses en un altre idioma que no sigui el català.
      En cine m’agrada gaire bé tot, i llegir ho faig -intensament- a les meves vacances d’estiu majoritàriament, tot i que tinc un e-book amb prop de 400 llibres…
      Suposo que estaràs al corrent del tema de la demanda d’independència de Catalunya de la resta d’Espanya. Si vols que en parlem, m’ho dius, perquè no voldria polititzar aquest escrit si no és del teu interès.
      He rebut el teu correu, via “Parlem català”, juntament -amb poca diferència de dies- del d’un munt de noies i nois d’Illinois (Jacqueline, Tayana, Raegan, Ryan, Teresa, Nina i Mike) i us escric gaire bé el mateix a tots, perquè crec que a tots us he de dir el mateix en aquesta primera comunicació; més endavant, si així ho vols, anirem entrant en temes que –particularment- t’interessi més comentar o conèixer.
      Dir-te des de ja mateix, i és totalment en serio, que si vens per Barcelona tens casa i llit per poder estar-hi els 4, 5, 6 ó 10 dies… els que necessitis.
      Repeteixo, estic molt i molt agraït del teu interès pel meu idioma, que va lligat a tota una cultura, la cultura dels catalans, força diferenciada del de la resta d’España.
      Entre al meu blog i fes immersió en el català d’aquí.
      Una forta abraçada i… fins que tu vulguis.
      Txabi

c
Compose new post
j
Next post/Next comment
k
Previous post/Previous comment
r
Resposta
e
Edita
o
Show/Hide comments
t
Go to top
l
Go to login
h
Show/Hide help
shift + esc
Cancel·la
%d bloggers like this: