Updates from edifilip Toggle Comment Threads | Tecles de drecera

  • edifilip 2:32 am on April 25, 2014 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola!
    És veritat que m’agrada moltíssim la moda, perquè m’agrada cosir. Les faldilles i els vestits són més fàcils de fer en general. Sobretot, m’agrada dissenyar, cosir, i portar roba còmoda. Molta roba per a les dones no és gaire còmoda, desafortunadament. Per exemple, no m’agrada portar les sabates amb talons. Al meu entendre, la roba de fil de cotó és la més còmoda. L’estiu passat, vaig dissenyar un vestit de fil de cotó vermell amb un cinturó de ratlles verdes. És la meva peça de roba preferida, però no me la puc posar ara perquè encara fa fred.

    Aquí, a Champaign-Urbana, a l’hivern, és imprescindible tenir botes de neu. Tinc unes botes molt bones de la marca “North Face,” negres, que em va comprar la meva mare, però estic farta de portar-les! Tinc ganes ara de portar les meves sandàlies. Ja és abril! Estic farta també de posar-me el meu abric “North Face.” Tinc ganes de portar un vestit d’estiu!

    És veritat que m’agrada la roba, però desafortunadament, perquè sóc estudiant de doctorat, no tinc temps suficient per cosir tota la meva roba. Estic enfeinada, per exemple, amb els deures de català! Tampoc tinc gaires diners per comprar roba nova, però aquí a Champaign-Urbana tenim algunes botigues de roba usada molt interessants. S’ha de buscar una mica per trobar les coses més maques, però val la pena. Tinc diverses peces de roba dels anys 70 i 80 que són molt únicas, com un jersei de llana blava de qualitat molt alta. M’agraden els colors brillants, el vermell en particular, i el blau perquè tinc els ulls blaus i els cabells castanys, així que em queden bé.

    A Catalunya, teniu botigues de roba usada? Són populars? Hi ha moltes personas que cusin la seva roba? Això no és gaire comú aquí però és una bona forma d’expressió artística, al meu entendre. És el meu passatemps favorit!

     
    • Mª José 6:20 pm on Abril 25, 2014 Enllaç permanent | Resposta

      Hola
      A mi la moda no me interessa de forma especial.
      M’ agrada portar roba còmoda però elegant. Encara que l’ únic que m’ he cosit ha estat la bastilla.
      M’ agrada portar sabates còmodes també.
      A Barcelona no fa molt fred, no obstant a l’ hivern ens hem d’abrigar una mica.
      A l’ estiu sovint porto sandàlies de pell, que son molt agradables per caminar.
      És que tinc els peus molt delicats.
      Aquí no hi ha botigues de roba de segona mà. De totes maneres la roba no és tan cara com per haver de comprar-la així.
      Normalment trobem roba bastant econòmica.
      I també tenim el mercadet, on posen parades de roba un dia a la setmana i la pots trobar més barateta.
      Fa anys les dones, que són les nostres mares i avies es feien la roba, però la gent jova no esta acostumada a cosir.
      Igual ara amb la crisis tornarem a fer-nos la roba i haurem d’ aprendre perquè pràcticament no sabem fer-ho ningú.
      Mai se sap.

    • Montse 10:05 am on Abril 27, 2014 Enllaç permanent | Resposta

      Hola Edifilip! Acabo de trobar aquest blog tant interessant i divertit ! Això que dius d’estar ja farta de l’hivern és comprensible! De totes maneres, la neu és tant bonica! Aquí a Catalunya ara ja fa primavera, però encara fa fresca, sobretot avui que a Barcelona fa vent i és fort i fred, malgrat el cel ben blau. Els mesos de març i abril, la gent ja tenim ganes d’estiu. Jo ja he guardat l’abric a l’armari, però porto una jaqueta d’entretemps i encara em poso les botes de pell. A l’estiu m’agrada portar sandàlies, però sobretot espardenyes, són el millor calçat! Són còmodes i fàcils de portar i de rentar. T’agrada portar espardenyes? En podeu trobar a les botigues d’Illinois? Jo tinc moltes ganes d’anar a conèixer Chicago. El meu marit és nord-americà però ens vam conèixer aquí a Catalunya on ell viu des de fa més de 15 anys. És un enamorat de Catalunya, encara que hem viscut també 3 anys a la Xina i també ens agrada molt.

      Preguntes si aquí a Catalunya hi ha botigues de roba de segona mà. Sí que n’hi ha, però de dos tipus. Hi ha botigues de la cadena “Humana” i a la gent no els agrada gaire comprar-hi, però amb la crisi econòmica, moltes famílies hi compren la roba. La veritat és que no és tant barat com pot semblar perquè la roba nova ara no és tant cara com abans, a menys que compris marques comercials d’alta costura, és clar. Però la gent, en general prefereixen comprar roba nova i de temporada, que estigui de moda, i si s’ho poden permetre, la compren nova. Ara hi ha molta polèmica amb les marques barates que fabriquen fora de Catalunya, sobretot de les que fabriquen a Índia, Xina o sud-est asiàtic, perquè quan hi va haver aquell desastre de la fàbrica que es va esfondrà, amb milers de treballadors i treballadores morts o ferits, als medis de comunicació deien que no es pot comprar roba barata fabricada per gent mal pagada i explotada. També hi ha com una nova consciència no només social, sinó també ambiental, que fa que la gent vulgui comprar roba fabricada a Catalunya o prop de Catalunya, perquè així es potencia la producció local i no es malmet tant el medi ambient a l’hora de transport les mercaderies, ja que quan vénen d’altres continents el transport provoca molta despesa de carburants i molta contaminació. Aquesta tendència de compra local es diu “filosofia del quilòmetre cero “, però la gent amb poc recursos no s’hi pot adherir tant fàcilment a aquesta manera de pensar i de fer. També hi ha botigues de roba i complements de segona mà, reciclats amb un toc artístic, o de roba feta artesanalment amb materials reciclats. Són molt populars entre la joventut, però els preus no són tant populars i els joves no tenen gaire diners si no és que treballen, per tant, no són negocis que girin molts diners, són negocis minoritaris per anar tirant, per gent jove i creativa com ara tú que t’agrada cosir la teva roba.

      Bé, espero que aquest text respongui a les teves preguntes i potser podràs venir a Catalunya aquest estiu i gaudir del bon temps mediterrani amb un vestit d’estiu i unes espardenyes, parlant català, (que l’escrius perfectament!!! estic admirada!!) abans d’haver de tapar-te novament per al bonic hivern d’ Illinois.

      Fins aviat!

  • edifilip 4:39 am on March 8, 2014 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola!
    Fins ara, he fet moltes coses diferents. Això és bo, però també és un problema.

    Després de la universitat, vaig treballar en un editorial de llibres de medicina veterinària. Va ser molt avorrit. Aleshores vaig decidir fer un màster en literatura castellana. Vaig llegir masses llibres del segle XIX, i també va ser molt avorrit. Llavors vaig decidir estudiar l’escriptura, perquè m’agrada molt. El mestratge en escriptura va ser molt divertit i interessant. Desafortunadament, no vaig trobar una feina ensenyant l’escriptura. Per això, vaig ensenyar classes de castellà a l’escola secundària per alguns anys. Ensenyar no és gaire avorrit, però treballar amb nens és molt difícil. Vaig decidir fer un doctorat en literatura castellana perquè vull ensenyar en alguna universitat. Ara tinc problemes perquè he fet moltes coses a la meva vida, però no sóc especialista en res. Aquest any, he llegit i après més sobre Catalunya, i he decidit estudiar el català. No és fàcil, però m’agrada.

    En el futur, acabaré el doctorat (si déu vol) i trobaré una feina (si déu vol) en una universitat. Parlaré millor el català, i em casaré amb el meu xicot, Ted. Tindrem un fill o un gos. Si és un gos, prefereixo un “standard poodle” (és un gos molt gran i pelut).

     
  • edifilip 5:17 am on February 19, 2014 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola! Em dic Emily. Tinc 33 anys–sóc gran!! Sóc de St. Charles, Missouri, però ara visc a Champaign, Illinois, perchè sóc estudiant a la Universitat d’Illinois.

    Aquí, a Champaign-Urbana, fa mal temps a l’hivern: fa molt fred, neva i hi ha gel. Hi ha temperatures sota zero (F) a vegades. No m’agrada gens ni mica l’hivern del mig oest dels Estats Units. D’altra banda, a l’estiu i a la primavera fa bon temps, però a l’estiu fa molta calor i humitat. A l’hivern i a l’estiu, tenim el temps més extrem. A la tardor, tenim fulles boniques, de color vermell i groc. Prefereixo la tardor perquè tinc el meu aniversari al novembre.

    Quan fa fred, com avui, prefereixo quedar-me a casa i llegir o cosir. No m’agrda sortir a l’hivern–pot ser molt trist i avorrit. Quan fa calor, a l’estiu, tinc més ganes de sortir. Quan estic sola, per exemple, m’agrada llegir al parc–ho trobo molt relaxant. M’agrada també anar al Piglet (un bar amb pati) i beure una cervesa a l’exterior al aire lliure amb els amics.

     
    • Txabi 7:25 pm on febrer 19, 2014 Enllaç permanent | Resposta

      Josie, Teresa, Eduardo, Emily i Reagan….
      Us escric el mateix correu a tots 5, intentant contestar-vos algunes particularitats que heu destacat en els vostres correus, apart del temps.
      Perquè està clar que “els deures que us han posat per avui” van sobre climatologia.
      Us diré que soc català, visc a Barcelona i tinc 56 anys. Crec recordar que aquest és el tercer o quart correu que rebo d’alguns de vosaltres. I torno a dir-vos que estic molt agraït de que esteu fent l’esforç, des de tant lluny, per aprendre i practicar la meva llengua (cosa que, per exemple, no fan ni els propis espanyols de fora de Catalunya).
      Barcelona, ciutat mediterrània per excel•lència. Mai ni molt fred, ni molta calor. Primavera, d’uns 17-20 graus (tot i que pot arribar a 25); estiu 19-27 graus,tot i que podem arribar a 32-35 i amb xafogor, això sí (estem vorejant el mar); tardor gaire bé com primavera i al hivern no baixem de 5 graus mai, i acostuma a ser curt. Climatològicament, és una ciutat ideal per viure-hi; jo no la canvio per cap. No plou gaire bé mai. A nivell personal, porto molt millor la primavera i la tardor que l’estiu i el hivern.
      Sitges, lloc idíl•lic per estar-hi, per viure-hi. Té una espècie de micro-clima especial: pots sortir de Barcelona, plovent i amb fred i recórrer els poc més de 35 quilòmetres que les separen i poder estar al sol, en una terrassa, fent una cervesa amb amics. A més a més, hi ha molts racons modernistes i el seu casc antic és preciós.
      Jo vaig en moto (una Triumph Speed-Master, de 900 cc) que, com que aquí no plou gaire bé mai (10-15 dies l’any?) és el meu mitjà de transport habitual (Barcelona està repleta de motos, petites, mitjanes i de gran cilindrada: gràcies a elles, la ciutat no és un caos de trànsit).
      A nivell esportiu, soc corredor (runner); però un “runner d’última hora”, doncs vaig començar a córrer quan tenia 51 anys (la meva primera cursa de 10 quilòmetres); d’això ja en fa gaire bé 6 anys i des d’aleshores he participat en 94 curses, entre Maratons, Mitges Maratons i curses de 10 quilòmetres. Aquest mes de febrer, sense anar més lluny, ja he corregut dues mitges maratons, i el proper diumenge correré “la Maratest”, una prova de 30 quilòmetres que serveix de “test” per a tots aquells runners que el proper dia 16 de març volen córrer la Marató de Barcelona (jo encara m’ho estic pensant: depenent de cóm em vagi diumenge, correré la Marató de la meva ciutat o no). Si voleu, podeu navegar pel meu blog (està escrit en català, i és -bàsicament- de temes meus de runner -curses i entrenaments- i del Barça !);l’adreça del blog és http://speedy-txabi.blogspot.com . I és que, a nivell futbol, soc del millor equip del món: el F.C.Barcelona, el mundialment conegut com a “Barça” (ahir, a la Champions League vàrem guanyar 0-2 al camp del Manchester City), on hi juga el millor futbolista que mai hi ha hagut en tot el món: en Lionel Messi.
      Ja vaig fer el mateix oferiment en les vostres darreres comunicacions: les meves filles ja fa un temps que s’han independitzat i “han deixat el niu”. Per tant, si algú de vosaltres “vol creuar l’Atlàntic” i aterrar una temporada a Barcelona, la meva casa és vostre: estarem encantats d’acollir-vos.
      Repeteixo el meu agraïment per l’esforç que esteu fent per aprendre la meva llengua.
      Txabi

    • Mª José 7:28 pm on febrer 20, 2014 Enllaç permanent | Resposta

      Hola
      Em dic Mª José. Sóc de Barcelona que és un ciutat d’ Espanya.
      Visc a Sant Boi, un poble que està al costat de Barcelona.
      Tinc bastant més anys que tu. Jo en tinc 51 anys, però els porto molt bé eh!!!
      Aquí durant l’estiu fa molta calor i com estem al costat de la platja hi anem molt sovint.
      El fred no m’agrada gens ni mica. Encara que aquí no neva mai, perquè estem a nivell del mar.
      La temperatura normal a l’hivern es de una mínima de 6 y una màxima de 14 graus aproximadament.
      Nosaltres no tenim quasi tardor, passem de l’hivern a l’estiu de manera brusca. Potser hi hagin 5 dies entre l’un i l’altre, però no es noten pràcticament.
      Tenim un clima molt humit i per tant a l’estiu hi ha molta xafogor.
      Quan fa fred em quedo a casa i veig la tele, llegeixo algú llibre o escolto música.
      Però no sóc aficionada a cosir.
      El que sí faig és anar a passar el dia a la muntanya o a la platja amb amics, si fa un bon dia.

c
Compose new post
j
Next post/Next comment
k
Previous post/Previous comment
r
Resposta
e
Edita
o
Show/Hide comments
t
Go to top
l
Go to login
h
Show/Hide help
shift + esc
Cancel·la
%d bloggers like this: