Actualitzacions recents Toggle Comment Threads | Tecles de drecera

  • kaitlynpostula 4:13 am on September 29, 2014 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola! Jo sóc la Kaitlyn. El meu cognom és Postula. Jo sóc del sud d’Illinois. La ciutat es diu St. Louis. Jo tinc dinou anys. Jo parlo tres llengües. Jo parlo l’anglès, l’espanyol, i el català. Jo estudio l’espanyol a la Universitat d’Illinois. Jo vull ser traductora. Treballo a Jimmy John’s com sandvitxera. Està en Green Street a prop de la Universitat d’Illinois. M’agrada fer moltes coses en el meu temps lliure. M’agrada tocar la flauta, cantar, i navegar per internet. També, m’agrada jugar jocs de vídeo. Jo tinc tres germans, i m’agrada passar temps amb ells. M’agraden els animals. Jo tinc tres animals i m’agrada passar temps amb ells també. Jo tinc un gos, un gat, i una tortuga. Jo vull estudiar a Barcelona perquè m’agrada el català i l’espanyol. Jo puc estudiar els dos a Barcelona. També, jo puc treballar i tocar la meva flauta en el meu temps lliure. Que vagi bé! Adéu-siau!

    Anuncis
     
    • Mª José 4:58 pm on Octubre 14, 2014 Enllaç permanent | Resposta

      Hola!
      Em dic Mª José. Sóc de Barcelona (Espanya).
      Parlo espanyol, català i una mica d’anglès.
      Normalment treballo de comptable.
      M’agrada la música, el cine, ballar i els llibres. Tinc el costum de llegir a la nit.
      Tinc dos germans i no tic animals perquè no m’agrada tenir-los dintre de casa.
      Si véns a Barcelona t’agradarà. És una ciutat meravellosa.

  • ddperez2 3:01 am on September 29, 2014 Enllaç permanent | Resposta  

    Bon dia! Què hi ha? Com et dius? El meu nom és Dafne i el meu cognom és Perez. Molt de gust! Sóc de Chicago, però originalment sóc de Mèxic. Tinc vint anys. M’agrada estudiar les llengües. Parlo sis llengües. Parlo italià, anglès, espanyol, alemany, francès, i xinès. La meva llengua preferida és el xinès. Estudio a la universitat de Illinois. Estudio patologia de la llengua i espanyol. A mi m’agrada estudiar. També treballo de cambrera. Treballo en un restaurant familiar. Al meu temps lliure m’agrada ballar i cantar. Al meu temps lliure, m’agrada comprar roba per exemple vestits. M’agrada netejar la meva habitació i veure la televisio. No m’agrada practicar esports. També m’agrada sortir amb els meus amics. Ens agrada anar a museus i concerts. El nostre museu preferit és el museu de Mexican Fine Arts. Anem de compres i ens agrada menjar pizza i beure aigua quan veiem la televisio. Adéu!

     
    • Mª José 5:09 pm on Octubre 14, 2014 Enllaç permanent | Resposta

      Hola!
      Em dic Mª José. Sóc de Barcelona (Espanya).
      Parlo espanyol, català i una mica d’anglès.
      Normalment treballo de comptable.
      M’agrada la música, el cine, ballar i els llibres. Tinc el costum de llegir a la nit.
      A mi tampoc m’agrada molt l’esport però és necessari i vaig al gimnàs sovint.
      Els museus també m’agraden molt . Si véns a Barcelona el primer diumenge de cada mes són gratuïts.
      Que vagi bé.

  • cvlllbs2 1:17 am on September 29, 2014 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola! Què tal?

    El meu nom és Cecilia i el meu cognom és Villalobos. Sóc de la ciutat de Chicago i no dels suburbis. Però els meus pares són de Mèxic així que sóc mexicana-nord-americana. Tinc vint anys, però tindré vint-i-u el vint-i-nou de setembre. Jo parlo dos llengües, l’anglès i l’espanyol i una mica del cátalà. Jo estudio espanyol amb educació secundaria en la Universitat de Illinois en Urbana-Champaign. Jo també treballo com una LAS 101 intern on soc una profesora per vint estudiants de primer any. Jo treballo en la Universitat de Illinois en Urbana-Champaign. A mi m’agrada ballar amb les meves amigues a les festes. També m’agrada pintar i dibuixar al meu temps lliure. M’agrada menjar menjar mexicá perquè soc mexicana. El meu menjar són les enchiladas, els tamales, el mole, el pozole, i les quesadillas però només de la meva mamà. També m’agrada navegar per l’internet com en youtube i twitter.

    Adéu, passa-ho bé!
    Cecilia Villalobos

     
    • Mª José 5:23 pm on Octubre 14, 2014 Enllaç permanent | Resposta

      Hola!
      Em dic Mª José. Sóc de Barcelona (Espanya).
      Parlo espanyol, català i una mica d’anglès.
      Normalment treballo de comptable.
      M’agrada la música, el cine, ballar i els llibres. Tinc el costum de llegir a la nit.
      Els plats que més m’agraden són la truita de patates i la paella.
      Encara que no sigui mexicà estic segura que t’agradaria. Els has de provar.

      Adéu
      Mª José

  • peacelovekelly 1:00 am on September 29, 2014 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola!

    Em dic la Kelly però la gent em diu l’Esperanza. El meu cognom és Atkinson, que és un cognom anglès, però la meva família és espanyola per part de la meva mare. Jo sóc de Maine (l’estat nord-est) originalment. La meva família es va mudar a Illinois quan jo tenia tres anys, i es va mudar a Texas fa tres setmanes. Tinc 21 anys. Jo parlo anglès y espanyol, i una mica de català. Jo estudio l’ensenyament d’espanyol a la universitat de Illinois a Urbana-Champaign. Ara, jo treballo en Hillel (un centre jueu al campus, encara que jo no sóc jueva, i escola intermèdia Urbana (Ensenyament dels estudiants), i com a assistent personal (a aquells en cadires de rodes). Quan tinc temps lliure, m’agrada ballar, cantar, i viatjar. Ballo hip hop, i jo canto en el meu cotxe. M’agrada cuinar, però sóc terrible! (jaja). Que vagi bé!

    • Esperanza
     
    • Mª José 5:26 pm on Octubre 14, 2014 Enllaç permanent | Resposta

      Hola!
      Em dic Mª José. Sóc de Barcelona (Espanya).
      Parlo espanyol, català i una mica d’anglès.
      Normalment treballo de comptable.
      M’agrada la música, el cine, ballar i els llibres. Tinc el costum de llegir a la nit.
      No m’agrada molt l’esport però és necessari i vaig al gimnàs sovint.

      Adéu . Que vagi bé.

      Mª José

  • edifilip 2:32 am on April 25, 2014 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola!
    És veritat que m’agrada moltíssim la moda, perquè m’agrada cosir. Les faldilles i els vestits són més fàcils de fer en general. Sobretot, m’agrada dissenyar, cosir, i portar roba còmoda. Molta roba per a les dones no és gaire còmoda, desafortunadament. Per exemple, no m’agrada portar les sabates amb talons. Al meu entendre, la roba de fil de cotó és la més còmoda. L’estiu passat, vaig dissenyar un vestit de fil de cotó vermell amb un cinturó de ratlles verdes. És la meva peça de roba preferida, però no me la puc posar ara perquè encara fa fred.

    Aquí, a Champaign-Urbana, a l’hivern, és imprescindible tenir botes de neu. Tinc unes botes molt bones de la marca “North Face,” negres, que em va comprar la meva mare, però estic farta de portar-les! Tinc ganes ara de portar les meves sandàlies. Ja és abril! Estic farta també de posar-me el meu abric “North Face.” Tinc ganes de portar un vestit d’estiu!

    És veritat que m’agrada la roba, però desafortunadament, perquè sóc estudiant de doctorat, no tinc temps suficient per cosir tota la meva roba. Estic enfeinada, per exemple, amb els deures de català! Tampoc tinc gaires diners per comprar roba nova, però aquí a Champaign-Urbana tenim algunes botigues de roba usada molt interessants. S’ha de buscar una mica per trobar les coses més maques, però val la pena. Tinc diverses peces de roba dels anys 70 i 80 que són molt únicas, com un jersei de llana blava de qualitat molt alta. M’agraden els colors brillants, el vermell en particular, i el blau perquè tinc els ulls blaus i els cabells castanys, així que em queden bé.

    A Catalunya, teniu botigues de roba usada? Són populars? Hi ha moltes personas que cusin la seva roba? Això no és gaire comú aquí però és una bona forma d’expressió artística, al meu entendre. És el meu passatemps favorit!

     
    • Mª José 6:20 pm on Abril 25, 2014 Enllaç permanent | Resposta

      Hola
      A mi la moda no me interessa de forma especial.
      M’ agrada portar roba còmoda però elegant. Encara que l’ únic que m’ he cosit ha estat la bastilla.
      M’ agrada portar sabates còmodes també.
      A Barcelona no fa molt fred, no obstant a l’ hivern ens hem d’abrigar una mica.
      A l’ estiu sovint porto sandàlies de pell, que son molt agradables per caminar.
      És que tinc els peus molt delicats.
      Aquí no hi ha botigues de roba de segona mà. De totes maneres la roba no és tan cara com per haver de comprar-la així.
      Normalment trobem roba bastant econòmica.
      I també tenim el mercadet, on posen parades de roba un dia a la setmana i la pots trobar més barateta.
      Fa anys les dones, que són les nostres mares i avies es feien la roba, però la gent jova no esta acostumada a cosir.
      Igual ara amb la crisis tornarem a fer-nos la roba i haurem d’ aprendre perquè pràcticament no sabem fer-ho ningú.
      Mai se sap.

    • Montse 10:05 am on Abril 27, 2014 Enllaç permanent | Resposta

      Hola Edifilip! Acabo de trobar aquest blog tant interessant i divertit ! Això que dius d’estar ja farta de l’hivern és comprensible! De totes maneres, la neu és tant bonica! Aquí a Catalunya ara ja fa primavera, però encara fa fresca, sobretot avui que a Barcelona fa vent i és fort i fred, malgrat el cel ben blau. Els mesos de març i abril, la gent ja tenim ganes d’estiu. Jo ja he guardat l’abric a l’armari, però porto una jaqueta d’entretemps i encara em poso les botes de pell. A l’estiu m’agrada portar sandàlies, però sobretot espardenyes, són el millor calçat! Són còmodes i fàcils de portar i de rentar. T’agrada portar espardenyes? En podeu trobar a les botigues d’Illinois? Jo tinc moltes ganes d’anar a conèixer Chicago. El meu marit és nord-americà però ens vam conèixer aquí a Catalunya on ell viu des de fa més de 15 anys. És un enamorat de Catalunya, encara que hem viscut també 3 anys a la Xina i també ens agrada molt.

      Preguntes si aquí a Catalunya hi ha botigues de roba de segona mà. Sí que n’hi ha, però de dos tipus. Hi ha botigues de la cadena “Humana” i a la gent no els agrada gaire comprar-hi, però amb la crisi econòmica, moltes famílies hi compren la roba. La veritat és que no és tant barat com pot semblar perquè la roba nova ara no és tant cara com abans, a menys que compris marques comercials d’alta costura, és clar. Però la gent, en general prefereixen comprar roba nova i de temporada, que estigui de moda, i si s’ho poden permetre, la compren nova. Ara hi ha molta polèmica amb les marques barates que fabriquen fora de Catalunya, sobretot de les que fabriquen a Índia, Xina o sud-est asiàtic, perquè quan hi va haver aquell desastre de la fàbrica que es va esfondrà, amb milers de treballadors i treballadores morts o ferits, als medis de comunicació deien que no es pot comprar roba barata fabricada per gent mal pagada i explotada. També hi ha com una nova consciència no només social, sinó també ambiental, que fa que la gent vulgui comprar roba fabricada a Catalunya o prop de Catalunya, perquè així es potencia la producció local i no es malmet tant el medi ambient a l’hora de transport les mercaderies, ja que quan vénen d’altres continents el transport provoca molta despesa de carburants i molta contaminació. Aquesta tendència de compra local es diu “filosofia del quilòmetre cero “, però la gent amb poc recursos no s’hi pot adherir tant fàcilment a aquesta manera de pensar i de fer. També hi ha botigues de roba i complements de segona mà, reciclats amb un toc artístic, o de roba feta artesanalment amb materials reciclats. Són molt populars entre la joventut, però els preus no són tant populars i els joves no tenen gaire diners si no és que treballen, per tant, no són negocis que girin molts diners, són negocis minoritaris per anar tirant, per gent jove i creativa com ara tú que t’agrada cosir la teva roba.

      Bé, espero que aquest text respongui a les teves preguntes i potser podràs venir a Catalunya aquest estiu i gaudir del bon temps mediterrani amb un vestit d’estiu i unes espardenyes, parlant català, (que l’escrius perfectament!!! estic admirada!!) abans d’haver de tapar-te novament per al bonic hivern d’ Illinois.

      Fins aviat!

  • raegantiggelaar 4:47 am on April 24, 2014 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola!
    En general porto roba molt variada. M’estimo més portar un vestit. I tu, en general què t’agrada portar més: un vestit o els texans amb una samarreta? Sempre m’agrada portar els complements. Solc portar una bossa, arracades, un collaret i un anell. I tu, t’agrada portar els complements? Porto un vestit moltes vegades durant l’estiu. També durant l’estiu porto els pantalons corts o una faldilla amb sandàlies i una samarreta sense mànigues. I tu, què portes l’estiu? Et vesteixes de manera molt diferent de mi? A la tardor típicament porto una camisa de quadres i uns texans amb botes. També moltes vegades porto els texans i botes amb una camisa i una bufanda. Durant l’hivern típicament porto pantalons i botes amb un jersei de fil i una bufanda. Durant l’hivern i la tardor m’agrada portar molta roba de fil i a vegades de pell. En general, duc un abric amb un barret i guants. No m’agrada l’hivern perquè no puc portar un vestit perquè sempre fa fred. I tu, què dus durant l’hivern? Finalment, a la primavera, duc pantalons i una samarreta amb o sense mànigues i una jaqueta (depèn del temps). En general porto les vambes a la primavera. També puc dur un vestit amb botes o sandàlies. I tu, que t’agrada portar a la primavera? En general el rosa és el meu color favorit. Por això, tinc molta roba rosa. Però a l’estiu m’agrada portar colors brillants com el groc, el blau, o el taronja. A la tardor porto roba vermella, beix i lila com els colors de les fulles que van canviant-se de color. A l’hivern porto roba blava, blanca, i lila i en la primavera m’agrada portar roba verda (com la gespa nova), i camises de ratlles o flors. I tu, típicament portes colors diferents per cada estació?

     
  • LujánSt 8:24 pm on April 23, 2014 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola! Avui parlaré una mica de la roba i que s’ha de portar a Illinois. Vestir-se bé segons el temps a Urbana-Champaign no és gaire fàcil. El temps canvia molt! Aquesta setmana ha fet calor, ha plogut … i també ha nevat! Així, tots hem hagut d’ estar preparats per tot tipus de temps aquesta primavera! Generalment, diria que has de vestir-te “com una ceba”, és a dir, en capes. Les cases i els edificis tenen generalment molta calefacció, i així hi ha més o menys 10 graus de diferència amb la temperatura d’afora. Jo sempre duc una samarreta de mànigues curtes i uns texans, i després mes coses si és hivern o tardor (bufanda, abric, barret, aquestes coses), però sempre coses que em puc treure. També amb el calçat has de ser versàtil; si estàs fora, has de portar botes de neu, però quan entres en algun lloc, has de posar-te vambes o sabates, perquè a dins fa més calor, i les teves botes de neu també estaran molt brutes per la neu i el fang. Com és l’hivern a Barcelona? Has d’estar preparat per a molts canvis de temps o temperatures?
    Generalment em vesteixo així, però si treballo, acostumo a vestir-me una mica més formal. Porto una brusa o una camisa i pantalons (a vegades una faldilla, però no sempre). El meu color preferit és el violeta, llavors casi sempre porto alguna cosa violeta, i els pantalons són generalment de colors foscos, negres o grisós. Com camino a la Universitat, generalment també porto una samarreta sense mànigues a sota de tot. Així, quan arribo al despatx, i si estic transpirada o tinc calor, puc estar una mica més còmoda.
    Una cosa que m’agrada molt és que ara als Estats Units no hi ha una moda estricta. Pots portar el que més t’agradi, o el que millor et sembli. Per exemple, si vols portar roba dels anys 50, ho pots fer! Ningú no et dirà res! Això no és típic al’ Argentina. I a Barcelona? Com és la gent? Parleu de com es vesteixen els altres? Hi ha una moda fixa o qualsevol pot portar el que més li agradi?

     
  • josephine262 8:05 pm on April 23, 2014 Enllaç permanent | Resposta
    Tags:   

    Hola amics meus!
    Encara que és la primavera, no puc porter el meus vestits de primavera favorits perquè fa fred tots els dies. En general a la primavera (a Illinois), jo porto unes botes de pluja per què plou freqüentment. Com és la primavera a la teva ciutat? Intento recordar portar el meu paraigua al matí, però sempre l’oblido al meu apartament sobre la taula de la cuina! Això li passa a vostè, també? Unes altres coses importants durant l’estiu aquí són les ulleres de sol, perquè malgrat que no fa calor, fa molt sol. Estic feliç quan vaig el sol després de tants mesos sense sol.
    És necessari vestir-se a l’estiu de manera molt diferent de quan som a l’hivern perquè el cavi de temps és molt gran. Quan som a l’hivern, porto les meves botas de neu cada dia. Al final de l’hivern estic farta de porter las mateixes botas cada dia. Estàs fart d’haver de portar alguna peça de roba? Tinc dues companyes de pis que no tenen gaire experiència amb el temps aquí perquè una és espanyola i l’altre és brasilera. Totes dues dones saben l’important que es tenir un abric d’hiver per escalfarse. En vaig tenir un rosa però ara en tinc un molt ordinari – és negre. Típicament la gent porta abrics de colors foscs; negre, gris, o blou marina. No em molesta el temps fred perquè m’agrada moltíssom portar els meus jerseis. M’agrada portar capes diferents de roba. La meva peça de roba preferida és un jersei de la botiga J. Crew (la meva botiga preferida) que la meva mare em va regalar per a Nadal. Teniu J. Crew allà? És una botiga americana amb roba molt bonica. El meu jersei és de caizmir i és molt, molt suau.
    Tens alguna peça de roba preferida? Com és? De quina tela/material és? Per què t’agrada tant?

    Que vagi molt bé!
    La vostra amiga,
    Josie

     
  • diazmuno 5:57 am on April 22, 2014 Enllaç permanent | Resposta  

    Durant l’hivern a Champaign-Urbana, fa molt fred, llavors he de portar moltes capes de roba. Els abrics, les gorres i les bufandes són els meus millors amics durant aquesta temporada. Però a l’estiu porto pantalons curts i samarretes perquè la calor aquí és molt forta. Porto vambes o botes depenent del clima; per a neu o la pluja, prefereixo botes, per exemple. Personalment, m’agrada portar samarretes de mànigues llargues i jaquetes, però quan juga el Barça, porto la samarreta blaugrana. Les jaquetes de cuir, les camises de cotó i les gorres de beisbol són les meves peces de roba preferides. Les camises las porto normalment quan surto de festa o quan vaig a la feina. Les jaquetes de cuir les puc portar qualsevol dia perquè són còmodes i abriguen molt bé. M’agrada moltíssim portar vestits perquè amb ells un se sent com Frank Sinatra! Home, qui no se sent com un milió d’euros quan porta vestit amb una bona corbata, un cinturó de cuir i un bon rellotge. Les úniques peces de roba de les quals estic fart de portar són els abrics gruixuts per a l’hivern. Sé que són necessaris per no morir-se de fred, però després de tant temps ja es una merda portar-los! Ara que l’estiu ha arribat ja no me n’he de preocupar.

     
  • teresagreppi 3:53 am on April 22, 2014 Enllaç permanent | Resposta  

    Hola de nou! A Champaign-Urbana com a tot el medi oest dels Estats-Units, les estacions canvien moltíssim entre sí. A l’estiu solc dur roba més clara amb molts colors, però això no vol dir que no porto roba acolorida a l’hivern. Com que vaig viure per quatre anys a San Antonio, Texas, molt al sud del país on gairebé mai passa a baix de cinc graus centígrades encara al hivern, era imprescindible portar roba molt solta, fins i tot escotada. Per això, quan em vaig mudar de nou al medi oest, ja tenia una abundància de vestits i sandàlies. Els meus tres vestits favorits són les meves robes preferides: en tinc un de color magenta (un color ben divertit que està compost d’una barreja de rosa i lila) amb butxaques amples i sense mànigues. En tinc un altre que és marró, també sense mànigues però que es lliga a darrere del clatell. No hi ha cap butxaca en aquest sinó flores taronja. Tots dos són de cotó perquè a l’estiu a Illinois, semblant a Texas, fa xafogor sovint (encara que no tan malament com a San Antonio) i aquesta matèria deixa que la pell respiri.
    No obstant això, a l’hivern tot és completament diferent a Illinois. No puc sortir de la meva casa sense al menys tres capes de roba posada. No suporto l’hivern ni gens ni mica. A Champaign-Urbana, cal que porti un abric molt gruixut i botes fortes per sobreviure el fred, la neu i el vent. Òbviament prefereixo vestir-me per a l’estiu que no l’hivern, però sempre trobo maneres de gaudir de la meva roba hivernal. Tanmateix, estic ben farta de portar solament la roba gruixuda i fosca de l’hivern. De totes maneres, en qualsevol estació o tipus de temps, duc sempre el meu collaret favorit de molts colors. No té cap significança per a mi sinó que és meu i m’agrada molt i l’he portat per tants anys que ara em sento desvestida si no el duc. Sí, ja entenc que sóc una mica rara. Teniu vosaltres cap complement que sempre porteu? Varia tant el temps segons l’estació allà a Catalunya com aquí, o només som nosaltres els que patim?

     
c
Compose new post
j
Next post/Next comment
k
Previous post/Previous comment
r
Resposta
e
Edita
o
Show/Hide comments
t
Go to top
l
Go to login
h
Show/Hide help
shift + esc
Cancel·la
%d bloggers like this: